Tal com es comenta a la presentació, aquest treball és un intent d’aprofundir en el paper que tenia el vi en la societat romana, a través de la literatura, concretament en les odes d’Horaci.
En primer lloc presentem els orígens del vi en la societat grega i en la seva mitologia i com va arribar a ser d’important per als grecs i més tard per als romans.
En segon lloc és indispensable, comentar mínimament el concepte de poesia lírics i la vida i obra de l’autor en qüestió: Horaci.
En tercer lloc ens centrarem en les odes la temàtica i estil de les Odes d’Horaci : en la informació que es té de les odes d’Horaci i en les qüestions estilístiques (explicació dels trets més característics de la lírica Horaciana).
En quart lloc, anirem directament al tema que ens ocupa amb una es breu explicació sobre de que constarà l’anàlisi de les odes. L’anàlisi en sí amb les odes d’Horaci amb el seu vers en llatí, la traducció en català de Josep Vergés i un comentari de cada oda.
En cinquè lloc el lèxic del vi a les odes d’Horaci. En aquest apartat treballarem en el vocabulari emprat per Horaci per tot el que està relacionat en el vi en les odes que abans hem analitzat. Dins d’aquesta secció hi ha diversos subapartats : el d’adjectius, en el qual es diferencia tota la classe d’adjectius que donem, el de substantius i tots ells diferenciats segons la funció que fan, els verbs, un altre dedicat a la freqüència d’aparició de les paraules i per últim una breu història de Bacus, Venus i el vi.
Per últim exposarem les conclusions.
martes, 24 de marzo de 2009
2. Precedents grecs.
La cultura del vi al món grec antic està molt arrelada, “no plantis cap arbre abans que la vinya” digué el poeta Alceu.
Si ens centrem en el món prehel·lènic i hel·lènic sabrem l’estima que li tenien a l’agricultura, exportació i economia del vi, basat en les troballes arqueològiques i literàries (Horaci n’és un bon exemple).
A l’època micènica, les tauletes ja donaven referències del nombre de ceps i qualitat del raïm que arribava als palaus, així com recintes per emmagatzemar el vi (cas d’ano d’Englaianos o Cnasos), s’instal·laven a les cases i als forats de les roques es feien la funció de cups
Als poemes homèrics, podem trobar el nom de les terres on es fa el millor vi : Frígia, Mesènia, Epidaure,Beòcia i Eubea. El vi sempre està present a la vida quotidiana, segons descripcions literàries.
De gran importància a la Mediterránea, és la cultura del vi i més a Grècia (i més tard a Itàlia) perquè va junt amb la seva mitologia, religió i literatura.
Dionís és l’encarregat de protagonitzar l’entrada d’aquest cultiu al món grec.
La faula de Dionís és la difusió d’aquest cultiu per Europa, Àsia i el nord d’Àfrica.Aquesta faula explica com Dionís va nèixer de la cuixa del déu dels deus, Zeus, (concretament de la seva cuixa)després de que la mare de Dionís hagués mort per voler veure a Zeus en el seu estat pur.
Els grecs no van inventar el vi, sembla que el van importar de Creta, que fa arribar des de el mar negre cap a Nisa, Líbia , Palestina fins extendre’s cap a Creta.
Dionís va aconseguir que a Tràcia i a Frigia canviesin la cervessa pel vi.
Considerat una divinitat, Dionís es troba a diferents punts del món hel·lènic: Argos,Lesbos, Olímpia, Delfos, Orcómenos i Tebes. Va ensenyar el món de la viticultura també a Egipte i a l’Índia.
Provocava la “mania” divina (reconeixement del seu poder). Les entrades en escena són terribles, sobretot si no s’accepta. Fill de Zeus i de Sèmele (princesa tebana) havia de ser un heroi i no pas un Déu, però la seva mare va caure fulminada als sis mesos de gestació per llamps per voler mirar a Zeus en el seu estat pur. Aquest li va agafar el fill i se’l va enganxar a la cama i el va gestar, a l’hora del part el va treure viu i format ( per això passa a ser un ésser diví).
És una de les divinitats més antigues del món grec, lligat al culte de la mare terra i la fertilitat, especialment al raïm. Gran viatger, aventurer surt victoriós de qui el vol agafar convertint-se en lleó o brau.
El déu del vi passarà a ser un dels més importants habitants de l’Olimp. Encara que té dues cares: la que se’ns presenta a Tebes i la que trobem un cop ha entrat a l’Àtica.
Educat per Silè, personatge de gran saviesa, però que no volia transmetre-la i cavalcava sobre un ase, sempre borratxo.
Segons l’època varia la representació de Dionís.
-L’art arcaic el representa : solemne, barbut, coronat amb heura i pàmpols, túnica i una copa a la mà
-Al s. V aC: déu jove,amb poca barba i d’una bellesa seductora.
-A Roma: anomenat Bacus, borratxo, grassonet i somrient
-A l’època hel·lenística: triomfant, amb motius orientals ( de l’Índia) dalt d’un carro estirat per panteres, lleons i tigres. I al seu costat la bonica Ariadna, casats a Naxos.
La tradició diu que Dionís és el descobridor de la vinya, que neix d’una gota de sang segons els déus i creix sense cultiu. Li diuen “ el qui dóna salut” o “ civilitzador”. Impulsor també del teatre al món grec, festejaven l’arribada de Dionís amb festes plenes de vi (Dionisíaques) i amb representacions de tragèdies i comèdies.
Algunes de les obres són : La litúrgia, el Cíclop, encara que moltes obres s’han perdut, totes tractaven sobre la divinitat i el vi.
-Alcetis: Heràcles bon bevedor i menjador escollit a la llar d’Admet (protagonista de l’obra) mentre la seva dona Alcetis s’està morint.
-Les Bacants: Dedicada a Dionís, Penteu no vol que Dionís triomfi i quedarà destruït per la força de la divinitat.
-La Ilíada: Escena gravada en un escut.
-L’Odissea: Ulisses diu que barreja el vi dolç i negre amb vint mesures d’aigua i que desprèn “una flaire tan suau i divina que molta distància hom hauria renunciat a assaborir-lo” Aquest mateix vi, però sense barrejar, és el que empra per emborratxar el ciclop Polífem, un personatge mitològic que representa la societat sense civilitzar i que per tant “no coneix la llei ni el vi”
El vi forma par dels rituals religiosos, s’ ofereix a divinitats per aplacar la còlera i demanar favors, en cerimònies festificades… Es cremen cereals o carn d’animal desprès de banyar-los en vi, els vapors també s’ofereixen als Déus.
A l’Olimp es menja i veu nèctar i ambrosia, l’olor del raïm fermentat és el que més agrada als seus habitants.
Hesíode, autor grec, fa recomanacions sobre l’època més apropiada per cada un dels treballs al camp, i el moment adequat de la verema.
Poetes grecs arcaics dels segles VII-V abans de la nostra era ens diuen que:
-El vi no traeix.
-Ajuda a l’amor (així podríem explicar moltes referència d’Horaci a Venus en parlar del vi).
-Ajuda al cant.
-Facilita la inspiració.
-Remei per les angoixes i les penes.
“El vi s’ha de beure barrejat amb aigua i amb mesura per que provoca desvergonyiment” Arquíloc s .VII aC
Anacreont : Atribueix als bàrbars l’embriaguesa. S’ha de barrejar dues parts d’aigua per una de vi.
Arquíloc : El vi forma part de la dieta del soldat per fer bé la guàrdia. Ajuda a la inspiració poètica , toca la lira i diu coses dolces a l’estimada.
Alceu : El vi és el millor remei per les penes, les fa més lleugeres per oblidar-les
Diuen els grecs : El vi es bo a qualsevol temperatura,amb fred o amb calor. A part de tot això els ajudava a celebrar esdeveniments.
Un aristòcrata, Mírsil, tirà de la pàtria, li cantava al vi
El filòsof Plató també parlava del vi.
La vinya és un dels arbres sagrats de Grècia. El setembre és època de Verenna, com que la fulla té 5 puntes , diuen els savis que es la mà creador de la deesa Terra que porta vida i salut.
A Grècia la religió, el mite,la política,la naturalesa i l’amor van junts al plaer d’assaborir el bon vi; igual que a casa nostra.
“ Bevent , gaudim i parlem de temes alegres: que d’allò que després vindrà en tenen cura els déus”
Si ens centrem en el món prehel·lènic i hel·lènic sabrem l’estima que li tenien a l’agricultura, exportació i economia del vi, basat en les troballes arqueològiques i literàries (Horaci n’és un bon exemple).
A l’època micènica, les tauletes ja donaven referències del nombre de ceps i qualitat del raïm que arribava als palaus, així com recintes per emmagatzemar el vi (cas d’ano d’Englaianos o Cnasos), s’instal·laven a les cases i als forats de les roques es feien la funció de cups
Als poemes homèrics, podem trobar el nom de les terres on es fa el millor vi : Frígia, Mesènia, Epidaure,Beòcia i Eubea. El vi sempre està present a la vida quotidiana, segons descripcions literàries.
De gran importància a la Mediterránea, és la cultura del vi i més a Grècia (i més tard a Itàlia) perquè va junt amb la seva mitologia, religió i literatura.
Dionís és l’encarregat de protagonitzar l’entrada d’aquest cultiu al món grec.
La faula de Dionís és la difusió d’aquest cultiu per Europa, Àsia i el nord d’Àfrica.Aquesta faula explica com Dionís va nèixer de la cuixa del déu dels deus, Zeus, (concretament de la seva cuixa)després de que la mare de Dionís hagués mort per voler veure a Zeus en el seu estat pur.
Els grecs no van inventar el vi, sembla que el van importar de Creta, que fa arribar des de el mar negre cap a Nisa, Líbia , Palestina fins extendre’s cap a Creta.
Dionís va aconseguir que a Tràcia i a Frigia canviesin la cervessa pel vi.
Considerat una divinitat, Dionís es troba a diferents punts del món hel·lènic: Argos,Lesbos, Olímpia, Delfos, Orcómenos i Tebes. Va ensenyar el món de la viticultura també a Egipte i a l’Índia.
Provocava la “mania” divina (reconeixement del seu poder). Les entrades en escena són terribles, sobretot si no s’accepta. Fill de Zeus i de Sèmele (princesa tebana) havia de ser un heroi i no pas un Déu, però la seva mare va caure fulminada als sis mesos de gestació per llamps per voler mirar a Zeus en el seu estat pur. Aquest li va agafar el fill i se’l va enganxar a la cama i el va gestar, a l’hora del part el va treure viu i format ( per això passa a ser un ésser diví).
És una de les divinitats més antigues del món grec, lligat al culte de la mare terra i la fertilitat, especialment al raïm. Gran viatger, aventurer surt victoriós de qui el vol agafar convertint-se en lleó o brau.
El déu del vi passarà a ser un dels més importants habitants de l’Olimp. Encara que té dues cares: la que se’ns presenta a Tebes i la que trobem un cop ha entrat a l’Àtica.
Educat per Silè, personatge de gran saviesa, però que no volia transmetre-la i cavalcava sobre un ase, sempre borratxo.
Segons l’època varia la representació de Dionís.
-L’art arcaic el representa : solemne, barbut, coronat amb heura i pàmpols, túnica i una copa a la mà
-Al s. V aC: déu jove,amb poca barba i d’una bellesa seductora.
-A Roma: anomenat Bacus, borratxo, grassonet i somrient
-A l’època hel·lenística: triomfant, amb motius orientals ( de l’Índia) dalt d’un carro estirat per panteres, lleons i tigres. I al seu costat la bonica Ariadna, casats a Naxos.
La tradició diu que Dionís és el descobridor de la vinya, que neix d’una gota de sang segons els déus i creix sense cultiu. Li diuen “ el qui dóna salut” o “ civilitzador”. Impulsor també del teatre al món grec, festejaven l’arribada de Dionís amb festes plenes de vi (Dionisíaques) i amb representacions de tragèdies i comèdies.
Algunes de les obres són : La litúrgia, el Cíclop, encara que moltes obres s’han perdut, totes tractaven sobre la divinitat i el vi.
-Alcetis: Heràcles bon bevedor i menjador escollit a la llar d’Admet (protagonista de l’obra) mentre la seva dona Alcetis s’està morint.
-Les Bacants: Dedicada a Dionís, Penteu no vol que Dionís triomfi i quedarà destruït per la força de la divinitat.
-La Ilíada: Escena gravada en un escut.
-L’Odissea: Ulisses diu que barreja el vi dolç i negre amb vint mesures d’aigua i que desprèn “una flaire tan suau i divina que molta distància hom hauria renunciat a assaborir-lo” Aquest mateix vi, però sense barrejar, és el que empra per emborratxar el ciclop Polífem, un personatge mitològic que representa la societat sense civilitzar i que per tant “no coneix la llei ni el vi”
El vi forma par dels rituals religiosos, s’ ofereix a divinitats per aplacar la còlera i demanar favors, en cerimònies festificades… Es cremen cereals o carn d’animal desprès de banyar-los en vi, els vapors també s’ofereixen als Déus.
A l’Olimp es menja i veu nèctar i ambrosia, l’olor del raïm fermentat és el que més agrada als seus habitants.
Hesíode, autor grec, fa recomanacions sobre l’època més apropiada per cada un dels treballs al camp, i el moment adequat de la verema.
Poetes grecs arcaics dels segles VII-V abans de la nostra era ens diuen que:
-El vi no traeix.
-Ajuda a l’amor (així podríem explicar moltes referència d’Horaci a Venus en parlar del vi).
-Ajuda al cant.
-Facilita la inspiració.
-Remei per les angoixes i les penes.
“El vi s’ha de beure barrejat amb aigua i amb mesura per que provoca desvergonyiment” Arquíloc s .VII aC
Anacreont : Atribueix als bàrbars l’embriaguesa. S’ha de barrejar dues parts d’aigua per una de vi.
Arquíloc : El vi forma part de la dieta del soldat per fer bé la guàrdia. Ajuda a la inspiració poètica , toca la lira i diu coses dolces a l’estimada.
Alceu : El vi és el millor remei per les penes, les fa més lleugeres per oblidar-les
Diuen els grecs : El vi es bo a qualsevol temperatura,amb fred o amb calor. A part de tot això els ajudava a celebrar esdeveniments.
Un aristòcrata, Mírsil, tirà de la pàtria, li cantava al vi
El filòsof Plató també parlava del vi.
La vinya és un dels arbres sagrats de Grècia. El setembre és època de Verenna, com que la fulla té 5 puntes , diuen els savis que es la mà creador de la deesa Terra que porta vida i salut.
A Grècia la religió, el mite,la política,la naturalesa i l’amor van junts al plaer d’assaborir el bon vi; igual que a casa nostra.
“ Bevent , gaudim i parlem de temes alegres: que d’allò que després vindrà en tenen cura els déus”
3. La poesia lírica.
Expressa des del més dolç amor fins l’odi. Es diferencia de la lírica moderna sobretot en els continguts, formes i modes de comunicació.
El contingut constant era el mite, que constituïa el punt de referència exemplar. Aquesta lírica no estava concebuda per ser llegida, sinó per ser recitada davant d’un possible públic amb un acompanyament musical. D’aquí que es digui ‘lírica’ a la poesia cantada al so de la lira o de qualsevol instrument musical similar. Té una gran varietat de continguts i d’estructures i formes mètriques, però sempre en composicions breus.
La poesia lírica a Roma.
La lírica llatina comença a Roma molt més tard que l’èpica o el teatre, concretament a finals del segle II a.C.
Neix una èpica nacional que fa brotar una sèrie de composicions breus i delicades que es centra en la bellesa de les petites coses.
S’assembla a la lírica grega, però la diferència és que els romans van escriure poesia lírica pròpiament dita i a més fou completament literària, pensada per ser llegida i no cantada.
El contingut constant era el mite, que constituïa el punt de referència exemplar. Aquesta lírica no estava concebuda per ser llegida, sinó per ser recitada davant d’un possible públic amb un acompanyament musical. D’aquí que es digui ‘lírica’ a la poesia cantada al so de la lira o de qualsevol instrument musical similar. Té una gran varietat de continguts i d’estructures i formes mètriques, però sempre en composicions breus.
La poesia lírica a Roma.
La lírica llatina comença a Roma molt més tard que l’èpica o el teatre, concretament a finals del segle II a.C.
Neix una èpica nacional que fa brotar una sèrie de composicions breus i delicades que es centra en la bellesa de les petites coses.
S’assembla a la lírica grega, però la diferència és que els romans van escriure poesia lírica pròpiament dita i a més fou completament literària, pensada per ser llegida i no cantada.
4. Vida i obra d’Horaci
Les fonts per a la biografia d’Horaci són bàsicament dues: la primera la seva obra i la segona una vida sobre ell que va escriure Suetoni. Quint Horaci Flac (65 a. C.-8 a.C.) neix a Venúia, una colònia romana situada entre Apúlia i Lucània. Sembla ser que el seu pare era un esclau públic que en aconseguir la llibertat es va apodar ‘Horaci’ de la tribu Horacia a la que Venúsia pertanyia i es va esforçar molt per a què el seu fill (Quint) tingués la millor educació possible. Pare i fill van anar a Roma on va iniciar els seus estudis de gramàtica . Més tard es va desplaçar a Atenes (aquest cop sense el seu pare ja ) per cursar els estudis de grec i filosofia. A la mort de Juli Cèsar es va unir al bàndol republicà ja que era un moviment que impregnava els ànims juvenils de l’època. A l’any 42 va patir la humil.liació d’haver de fugar-se d’un combat, a la batalla de Filipos l’exèrcit va conèixer la derrota i Horaci va assumir que el seu futur no es trobava pas a la milícia. Va tornar a Roma i es va trobar amb el fet que el seu pare havia mort, a causa d’això li van ser confiscades les terres de la seva família. En aquest moment, impulsat per la gana va ser quan va començar a escriure. Aconseguí escapar de la pobresa comprant un lloc de treball com a funcionari (concretament com a escrivà) que era un ofici millor pagat que el d’escriure poesia, tot i així robava uns minuts a l’Estat per a poder dedicar-se a l’escriptura. Un any després Virgili li va presentar Mecenes, protector d’artistes i amic i conseller d’August. A partir d’aquest fet tot canvia per a Quint Horaci Flac. La victòria d’Agripa sobre Pompeu,la victòria d’Octavi, la mort d’Antoni i Cleopatra, la consagració definitiva d’Octavi com a emperador són episodis que es veuen a les seves obres i en cadascun d’aquests fets es consolida més la posició que havia adquirit des d’entrar a la casa de Mecenas. En aconseguir una vida plàcida i sense contratemps va tenir la possibilitat de dedicar-se al seu primer ofici : escriptor. Horaci va morir el 27 de novembre del 8aC . Però quan tenia 35 anys ja va estar a punt de morir en ser ferit per un arbre que li va caure al damunt. És curiós que Horaci va morir poc després de Mecenes i, segons Suetoni, descansen junts sota uns allargats xiprers de l’Esquilí.
4.1 Horaci i la lírica llatina
Agrupem les composicions poètiques de Horaci en cuatre grups:
1. Sàtires (Sermones): són 18 poemes en dos llibres. El caràcter més aviat apacible i escèptic d'Horaci fa que les seves sàtires siguin més iròniques que no pas agressives i que en general hi predomini més la burla amable que no l'atac virulent. Se’l compara amb Lucili, el precedent llatí en el gènere satíric.
2.Èpodes (Epodes) : recull de 17 poemes, hi ha des de sàtires mordaces fins a odes líriques de tema amorós i al famós Beatus ille (cant a la vida retirada en el camp. )
3.Odes (Carmina) : conjunt líric format per 103 poemes distribuït en quatre llibres , va ser poc comprès en el moment de la seva publicació. Els temes de les odes són molt variats, però la majoria s'inscriuria en un dels següents apartats:
- Odes d'amor: dedicades a diverses dones imaginàries o a relacions superficials que va tenir.
-Odes filosòfiques: tot i que també s'hi observa influència estoica, la major part expressen idees epicúriques (la felicitat es troba si hom renuncia a l'ambició i als excessos ), és on trobem la reflexió de que cal viure el present perquè la vida és curta (carpe diem).
-Odes romanes: de tema patriòtic, exalten Roma i August en sintonia amb els objectius del principi de restauració de la concòrdia ciutadana i els valors morals tradicionals.
Trobem altres temes dels quals en parlarem més endavant.
4.Epístoles (Epistulae) : dos llibres amb un total de 23 poemes en forma de cartes adreçades als seus amics. Al primer llibre són majoritàriament de contingut filosòfic, que tracten en un to senzill i amical de problemes de moral pràctica com la felicitat. Al segon llibre les epístoles contenen teories literàries. La més completa i famosa és l'Epístola als Pisons o Art poètica.
1. Sàtires (Sermones): són 18 poemes en dos llibres. El caràcter més aviat apacible i escèptic d'Horaci fa que les seves sàtires siguin més iròniques que no pas agressives i que en general hi predomini més la burla amable que no l'atac virulent. Se’l compara amb Lucili, el precedent llatí en el gènere satíric.
2.Èpodes (Epodes) : recull de 17 poemes, hi ha des de sàtires mordaces fins a odes líriques de tema amorós i al famós Beatus ille (cant a la vida retirada en el camp. )
3.Odes (Carmina) : conjunt líric format per 103 poemes distribuït en quatre llibres , va ser poc comprès en el moment de la seva publicació. Els temes de les odes són molt variats, però la majoria s'inscriuria en un dels següents apartats:
- Odes d'amor: dedicades a diverses dones imaginàries o a relacions superficials que va tenir.
-Odes filosòfiques: tot i que també s'hi observa influència estoica, la major part expressen idees epicúriques (la felicitat es troba si hom renuncia a l'ambició i als excessos ), és on trobem la reflexió de que cal viure el present perquè la vida és curta (carpe diem).
-Odes romanes: de tema patriòtic, exalten Roma i August en sintonia amb els objectius del principi de restauració de la concòrdia ciutadana i els valors morals tradicionals.
Trobem altres temes dels quals en parlarem més endavant.
4.Epístoles (Epistulae) : dos llibres amb un total de 23 poemes en forma de cartes adreçades als seus amics. Al primer llibre són majoritàriament de contingut filosòfic, que tracten en un to senzill i amical de problemes de moral pràctica com la felicitat. Al segon llibre les epístoles contenen teories literàries. La més completa i famosa és l'Epístola als Pisons o Art poètica.
4.2 Temàtica i estil de les Odes d’Horaci.
Escrites entre el 30 i el 20 aC es tracta de composicions líriques agrupades en quatre llibres, usa temes i metres lírics grecs.
Temes político-nacionals . Parla del valor educatiu de la guerra, la predicació de la vida serena i l’aurea mediocritas, com a mitjà de fre de les ambicions i ànsia de novetats (provocades per la guerra civil). També dedica poemes de lloança a August ( August va demanar a Horaci que composés un himne per als Jocs Seculars del 17 aC , denominat Carmen Saeculare). Les sis primeres odes del llibre III están dedicades a exposar les reformes morals projectades per August. També es veu un penediment i una condemna de les recentment acabades guerres civils.
Temes religiosos . Horaci usa als déus com a artifici literari. En alguns casos es refereix a déus molt concrets (Mercuri, Apolo, Venus, les muses i altres divinitats relacionades amb el seu art). Les fa servir com a enllaç amb el vertader argument o són fins i tot objectiu del poema sencer. En altres poemes parla d’herois legendaris o històrics però dóna la impressió que apareixen gairebé per obligació (potser per complaure la política de restauració del culte oficial)
El tema de l’amistat . Se’ns mostra en molts poemes que neixen de les confidències d’Horaci a algun dels seus amics ( especialment Mecenes, però també Virgili i altres escriptors de l’època). Al llarg de l’obra podem observar l’ambient de companyerisme en què es movia Horaci amb homes cultes amb el mateix pensament que ell.
Temes d’ètica i moral . També trobem algun de tipus eròtic i profans . Però sobretot trobem el seu ‘carpe diem’ on Horaci professava que s’ha de viure el present gaudint de la vida, però amb seny, calma i tranquil·litat. També parla de la fi de la vida i es pot veure com li causava certa angoixa la idea de la mort a la qual considera la fi dels plaers i fi de tot.
El llibre IV de les Odes d’Horaci se’ns presenta de forma diferent als anteriors : és un llibre més personal i íntim. Davant la tristesa de la mort cerca la immortalitat que pot donar-li la poesia .
Es considera a Horaci un dels més grans poetes llatins gràcies a la perfecció formal que mostra la seva poesia i en profunditat i detall del seu propi retrat apareix com un home agradable, urbà, graciós, tolerant, observador, amant de les coses bones de la vida i del seu país.
En el que respecta a l’amor, Horaci és sense dubte un poeta molt particular. Hi ha una falta total d’exemples de elegia amorosa. Però Horaci no dubtava a posar nom en les seves obres als seus possibles amors. I de fet podem analitzar els noms que donava a les seves amants , Lice obté aquest nom per l’apel·latiu en grec de la paraula “lloba”. Barine (a Bari i la resta de ports del sud de l’Adriàtic hi havia moltíssima prostitució). En altres casos l’associació és més subtil, tenim a Pirra que pot significar ‘rossa’, una possible Flàvia romana, però no hem d’oblidar que va ser l’esposa de Deucalió, s’associa el diluvi al naufragi d’un amant inexpert. Només trobem a Glícera o Cínara ( que es la mateixa persona) com a única dona que es tracta amb respecte per part d’Horaci i fins i tot amb tendresa. En un conjunt sembla ser que Horaci reservava l’amor per a la seva pròpia intimitat, hi ha qui diu que parlava del amor de manera desapassionada i objectiva. A les seves peces es destaca l’engany i l’efímer de l’amor, els seus efectes , la gelosia , la fidelitat, la traició…
També ens parla sobre el vi. Està dispersat per tots els cants d’Horaci. Per a ell el vi és un dels plaers que cal aprofitar abans de morir, deixar-se anar cap a la beguda és una manera de ‘carpe diem’. És medicina de les tristeses i acompanyant de festes i celebracions. Hi ha uns elements fixes que surten associats al vi : el perfum i la guirnalda de flors.
Un altre tema és el camp i la natura. Les representa amb : fonts, boscos, prats, abelles etc., conformant el ‘locus amoenus ‘ . La seva visió de la natura és des d’un punt de vista particular, la contemplació en el moment en que es canvia d’estació, quan segons ell canvia de ‘rostre’ .
Temes político-nacionals . Parla del valor educatiu de la guerra, la predicació de la vida serena i l’aurea mediocritas, com a mitjà de fre de les ambicions i ànsia de novetats (provocades per la guerra civil). També dedica poemes de lloança a August ( August va demanar a Horaci que composés un himne per als Jocs Seculars del 17 aC , denominat Carmen Saeculare). Les sis primeres odes del llibre III están dedicades a exposar les reformes morals projectades per August. També es veu un penediment i una condemna de les recentment acabades guerres civils.
Temes religiosos . Horaci usa als déus com a artifici literari. En alguns casos es refereix a déus molt concrets (Mercuri, Apolo, Venus, les muses i altres divinitats relacionades amb el seu art). Les fa servir com a enllaç amb el vertader argument o són fins i tot objectiu del poema sencer. En altres poemes parla d’herois legendaris o històrics però dóna la impressió que apareixen gairebé per obligació (potser per complaure la política de restauració del culte oficial)
El tema de l’amistat . Se’ns mostra en molts poemes que neixen de les confidències d’Horaci a algun dels seus amics ( especialment Mecenes, però també Virgili i altres escriptors de l’època). Al llarg de l’obra podem observar l’ambient de companyerisme en què es movia Horaci amb homes cultes amb el mateix pensament que ell.
Temes d’ètica i moral . També trobem algun de tipus eròtic i profans . Però sobretot trobem el seu ‘carpe diem’ on Horaci professava que s’ha de viure el present gaudint de la vida, però amb seny, calma i tranquil·litat. També parla de la fi de la vida i es pot veure com li causava certa angoixa la idea de la mort a la qual considera la fi dels plaers i fi de tot.
El llibre IV de les Odes d’Horaci se’ns presenta de forma diferent als anteriors : és un llibre més personal i íntim. Davant la tristesa de la mort cerca la immortalitat que pot donar-li la poesia .
Es considera a Horaci un dels més grans poetes llatins gràcies a la perfecció formal que mostra la seva poesia i en profunditat i detall del seu propi retrat apareix com un home agradable, urbà, graciós, tolerant, observador, amant de les coses bones de la vida i del seu país.
En el que respecta a l’amor, Horaci és sense dubte un poeta molt particular. Hi ha una falta total d’exemples de elegia amorosa. Però Horaci no dubtava a posar nom en les seves obres als seus possibles amors. I de fet podem analitzar els noms que donava a les seves amants , Lice obté aquest nom per l’apel·latiu en grec de la paraula “lloba”. Barine (a Bari i la resta de ports del sud de l’Adriàtic hi havia moltíssima prostitució). En altres casos l’associació és més subtil, tenim a Pirra que pot significar ‘rossa’, una possible Flàvia romana, però no hem d’oblidar que va ser l’esposa de Deucalió, s’associa el diluvi al naufragi d’un amant inexpert. Només trobem a Glícera o Cínara ( que es la mateixa persona) com a única dona que es tracta amb respecte per part d’Horaci i fins i tot amb tendresa. En un conjunt sembla ser que Horaci reservava l’amor per a la seva pròpia intimitat, hi ha qui diu que parlava del amor de manera desapassionada i objectiva. A les seves peces es destaca l’engany i l’efímer de l’amor, els seus efectes , la gelosia , la fidelitat, la traició…
També ens parla sobre el vi. Està dispersat per tots els cants d’Horaci. Per a ell el vi és un dels plaers que cal aprofitar abans de morir, deixar-se anar cap a la beguda és una manera de ‘carpe diem’. És medicina de les tristeses i acompanyant de festes i celebracions. Hi ha uns elements fixes que surten associats al vi : el perfum i la guirnalda de flors.
Un altre tema és el camp i la natura. Les representa amb : fonts, boscos, prats, abelles etc., conformant el ‘locus amoenus ‘ . La seva visió de la natura és des d’un punt de vista particular, la contemplació en el moment en que es canvia d’estació, quan segons ell canvia de ‘rostre’ .
4.3 Qüestions estilístiques
A Horaci li podem definir tres grans característiques.
Plasticitat : dóna forma, relleu i límits a allò que s’escriu. És insuperable en la descripció tant de motius de la naturalesa com en els seus sentiments.
Sentit de l’equilibri : Intenta dur a la literatura la idea epicúrica de la moderació . Insisteix en la importància de l’ordre i combinació de les paraules com a principi fonamental del llenguatge poètic.
Sentit de la perfecció : La qualitat més acusada i característica d’Horaci. A vegades li fa perdre sentiment i espontaneïtat. L’estructura de les seves composicions és harmònica i rigorosa.
Plasticitat : dóna forma, relleu i límits a allò que s’escriu. És insuperable en la descripció tant de motius de la naturalesa com en els seus sentiments.
Sentit de l’equilibri : Intenta dur a la literatura la idea epicúrica de la moderació . Insisteix en la importància de l’ordre i combinació de les paraules com a principi fonamental del llenguatge poètic.
Sentit de la perfecció : La qualitat més acusada i característica d’Horaci. A vegades li fa perdre sentiment i espontaneïtat. L’estructura de les seves composicions és harmònica i rigorosa.
5. El Vi a les Odes d’Horaci
En aquest apartat analitzo les odes del llibre I, III i IV d’Horaci. Es presenta a qui va dedicada l’obra, la part en llatí, la traducció en català de Josep Vergés i un comentari sobre el que l’oda ens diu ja sigui directament o indirectament. A les referències que hi ha de la mitologia s’ha intentat fer una breu explicació tot i que només em volia centrar en el vi però vaig considerar necessàries algunes explicacions
5.1 Anàlisi
5.1 Anàlisi
AD MECENAM
Est qui nec ueteris pocula Massici nec partem solido demere de die spernit, nunc uridi membra sub arbuto stratus, nunc ad aquae lene caput sacrae.
(Versos,19-22)
I
Mecenas, nascut d’avantpassats reials, oh tu, empara meva i honor meu deleitós, hi ha homes als quals agrada, en les curses, omplir-se de pols olímpica i la fita esquivada per les rodes arroentades i la palma de la celebritat els eleven,senyors de la terra,a l’altura dels déus. Aquest és feliç si la munió dels volubles quirites lluita per aixecar-lo als triples honors; aquell ho és si ha guardat en el seu graner tot el blat que s’arreplega de les eres de Líbia.
El qui troba delit a cavar amb l’aixada els camps dels seus avis mai no se n’apartarà ni amb unes ofertes dignes d’Àtal per anar a solcar,mariner poruc, amb un vaixell cipri la mar de Mirtos. El mercader, esglait per la lluita del garbí amb les ones de la mar d’Ìcaria,lloa la pau i els camps de la seva ciutat, però de seguida, indòcil a suportar la pobresa, repara les naus avariades. Hi ha qui no desdenya de beure unes copes de vell Màssica ni de llevar una part a la jornada i pasar-la ajagut, sia sota un ver arboç, sia a la vora de la murmurada Font d’aigua sagrada.
A molts abelleix el campament,el so de la trompeta confós amb el del clarí i les guerres maleïdes per les mares. S’està sota el fred firmament el caçador i s’oblida de la seva jove muller si una cérvola ha estat vista pels seus grossos, que mai no l’enganyen, o si un senglar màrsic ha esquinçat els filats de cordes ben torçades.
A mi, l’heura, corona dels doctes fronts, m’uneix als déus celestial; a mi, un fresc boscatge i els lleuger esbarts de Nimfes i de Sàtirs m’allunyen del comú dels homes, si Euterpe no fa emmudir les seves flaures i Polihímnia no es refusa a fer sonar la lira de Lesbos. I si tu em poses entre els poetes lírics, alçaré el cap i tocaré els estels.
Comentari:
Ens parla del vi “màsic” que és un famós vi de La Campània.
Es diu així perquè el Màsic era una muntanya de la Campània on a les seves vessants abundaven les vinyes d’aquest famós vi.
La Campània és una regió d’Itàlia meridional. La seva capital és Nàpols. Està formada per les províncies d’Avelino, Benevent, Caserta , Nàpols i Salern .
Ens presenta en aquest vers al vi com una alternativa al patiment. Horaci sempre farà servir el vi com una manera de desconnectar de la realitat (en ocasions desagradable).
AD MVNATVM PLANCVM
VII
Plance, mero, seu te fulgentia signis castra tenen seu densa tenebit Tiburis umbra tui.
(Versos: 19- 21)
VII
Altres lloaran la il·lustre Rodes, o Mitilene, o Efes, o la ciutat emmurallada de Corint, banyada per dues mars, o Tebes, famosa per Bacus, o Delfos, famosa per Apol.lo o Tempe de Tessàlia; hi ha qui no fa res més que celebrar la ciutat de Pal.las, la deesa verge, amb un poema sense treva i coronar-se el front amb l’olivera collida de tot arreu; molts, en honor a Juno, cantaran Argos, bona per als cavalls, i la rica Micenes.
El que és a mi , ni la soferta Lacedèmon ni la plana de la fèrtil Larissa no m’ha colpit tant com l’estança de la mormolejant Albúnea, la cascada de l’Ànio, el bosc sagrat de Tiburn i els fruiterars amarats per l’aigua viva dels rierols.
Com el Migjorn clar esbandeix sovint els núvols d’un cel tenebrós I no produeix les interminable pluges, així tu, amb seny, pensa a posar terme a la tristor I a les sofrences de la vida, Planc, amb un vi Amorós, tant si et reté el campament rutilant d’ensenyes com si t’ha de retenir l’ombra espessa de la teva Tíbur
Teucre, tot i que fugia de Salamina i del seu pare, diuen que es va cenyir a les temples humides pel baf de Lieu amb una corona d’àlber i que va parlar així als seus amics consirosos : “ Oh sigui que ens meni la Fortuna, més benigna que el meu pare, hi anirem, companys i camarades! No heu de desesperar-vos sota el guiament de Teucre, sota els auspicis de Teucre! Perquè l’infal·lible Apol.lo ha promès que, en una terra nova, hi haurà una altra Salamina. Braus guerrers, vosaltres, que sovint heu sofert amb mi proves pitjors, rebutgeu ara amb el vi les inquietuds; demà tornarem a emprendre la carrera per la immensa plana de la mar.
Comentari:
Luci Munaci Planc va ser un polític i militar de la República Romana. Fou escollit cònsol al 42 aC junt amb Marc Emili Lèpid i censor al 22aC. Va sobreviure a l’època difícil que vivia canviant, quan l’ocasió ho requeria, de bàndol. Segons Suetoni va ser ell qui va suggerir que s’anomenés “August” a Octavi. El seu censorat és famós perquè va ser l’últim cop que es va nombrar a cap home per a aquesta feina.
Mostra el vi com una manera de reforçar la autoestima i poder continuar lluitant. Una mena de parèntesis per agafar forces i continuar.
AD THALIARCUM
IX
Dissolue frigus ligna super foco large reponens atque benignius depome quadrimum Sabina, o Thaliarche,merum diota.
(Versos: 4-7)
IX
¿Veus com es dreça, blanc pel guix de la neu, el Soracte i com els boscs, afeixugats ja no suporten llur càrrega i el glaç punyent ha fet aturar els rius?
Esvaeix el fred,posant en abundor llenya a la llar, i treu més generosament de l’àmfora sabina, Taliarc, el vi vell de quatre anys. Deixa tota altra cura als déus: bon punt ells ha abatut els vents que lluitaven sobre la mar tempestuosa, ni els xiprers ni els orns vells ja no es mouen.
Què ha de succeir demà, deixa d’indagar-ho, i els dies que la sort et donarà, posa’ls tots al compte dels guanys i no menyspreïs, jove com ets, els dolós amors ni les danses.
Avui que encara està allunyada de la teva floridesa l’enutjosa canície. Ara tornin el camp de Mart i les places i, al vespre, els tènues xiuxiueigs en una hora convinguda; ara torni també l’encisadora rialla que surt del racó més pregon i traeix l’amagatall de la noia i la penyora arrencada del seu braç o del seu dit no pas gaire obstinat a resistir.
Comentari
Horaci invita a Taliarc a contemplar el nevat Soracte, i a tirar més llenya al foc i beure vi, agafant les propietats del vi que fan que pugi la temperatura del cos humà.
El món Soracte és troba al nord de Roma, a la regió d’Etruria.
Ens parla d’una àmfora, que es tracta d’un recipient per a veure vi. Imatge d’una àmfora
AD LEVCONOE
XI
Iuppiter ultimam quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare Tyrrhenum, sapias, uina liques et spatio breui spem longam reseces.
(Versos: 4-7)
XI
Tu, no esbrinis –és sacríleg de saber-ho- quin serà el darrer dia que a mi, que tu , els deus han concedit, Leucònoe; no escrutis els càlculs dels babilonis. Val més sofrir el que passarà,sigui el que sigui!
Tant si Júpiter t’ha atorgat de viure més hiverns com si és l’últim aquest que ara desembraveix la mar Tirrena amb els rosegats esculls on rompen les onades, tingues seny: filtra els teus vins i ja que la vida és breu, escurça la llarga esperança
Mentre parlem, haurà fugit envejós el temps; cull el dia d’avui i no confiïs gens en el de demà.
Comentari:
Era costum filtrar el vi abans de servir-lo. Amb el fragment del text “ tingues seny: filtra els vins” el poeta ens voldria dir quelcom així “no deixis de fruir dels plaers habituals de la vida”. Ja que el fet de filtrar el vi li sembla habitual i ho hauria de ser també el fet d’aprofitar al màxim la vida.
XIII
Umor et in genas furtim labitur, arguens quam lentis penitus macerer ignibus.Uror seu tibi candidos turparunt umeros inmodicae mero rixae, siue puer furens.
(Versos: 6-11)
XIII
Quan tu, Lídia, lloes el bescoll de color de rosa de Tèlef, i els braços, blancs com la cera, de Tèlef, ai! Se m’infla el fetge i em bull d’un fel amarg. Llavors perdo l’enteniment i el color,i les llàgrimes em llisquen sense adonar-me’n galtes avall i delaten com és de pregon el foc persistent que em consumeix. Em recremo si t’han marcat els blancs muscles les baralles encrudelides pel vi o si el minyó, emgoit, ha deixat amb les seves dents un señal inesborrable en els teus llavis.
No; si fas cas del que et dic, no esperis que sigui constant aquell qui malmena bàrbarament els teus dolços besos, que Venus ha impregnat amb la quinta essència del seu nèctar. Feliços tres vegades i més aquells qui manté units un lligam indestructible, un lligam que cap esqueixament de l’amor, produït per malignes discòrdies, no desfarà abans del darrer dia.
Comentari:
Per a Horaci el fetge es tan importat per a les passions amoroses com avui dia ho seria el cor. Per això fa aquesta mena de relacions del amor amb l’alcohol. Al fragment en llatí ens parla d’un vi que voldria venir a significar un vi pur, sense destil·lar.
Lídia és la culpable de que el jove Sibiris abandoni l’esport . Fa servir les odes per recriminar-li aquest fet, més endavant el representarà afeminat fent una comparació amb Aquil·les (al qual la seva mare va disfressar de donzella) .
AD VARVM
XVIII
Centaurear monet cum Lapithis rixa super mero debellata.
(Versos: 8-9)
XVIII
No plantis,Varus, cap arbre abans que la sagrada vinya a la rodalia de la dolça terra de Tíbur i del recinte emmurallat de Càtil; perquè, als aiguaders, el déu només ha reservat destrets, i de cap altra manera no s’escampen els neguits rosegadors. ¿Qui després d’unes copes de vi s’esgola parlant de la dura guerra o de la misèria?¿Qui no ho fa més aviat parlant de tu, pare Bacus, i de tu , gentil Venus?
Però que ningú no s’excedeixi en els dons de Líber, amic de la moderació, és el que ens adverteix el combat d’ultrança dels Centaures amb els Làìtes damunt d’un escampall de vi, és el que ens adverteix Èvius, no pas suau per als sitonis, quan, incapaços de dominar llurs passions només separen allò que permeten els déus d’allò que no permeten amb un límit borrós. El que és jo, esplendent Bassareu, no et sacsejaré a desgrat teu ni posaré a la clarror del dia els símbols ocults sota un fullatge divers. Contén els tamborins d’un amor propi cec, d’una vanitat que alça més que en demesia el seu cap buit i d’una fe que, més transparent que el vidre, escampa els secrets.
Comentari:
Vari (Varius ) era un amic de Horaci i Virgili al qual aconsella plantar abans que res una vinya, ja que ho considera molt important, com ell mateix diu l’estat de sobrietat fa que mai hom pugui evadir-se de les desgràcies i del patiment. Ens comenta com després d’aconseguir beure vi ja no es pensa en la realitat i es pasa a pensar en altres coses,en aquest cas la mitologia, fen referència a Baco (Dionís) que és el deu del vi, simbolitzaria l’home donant gràcies pel vi que esta prenent i a Venus , divinitat de la bellesa, que simbolitza com després de beure tot ens pot semblar més bell o li trobem un tipus de bellesa diferent.
Els centaures són molt coneguts per la lluita mantinguda amb els Làpides provocada per el seu intent de raptar a Hipodàmia el dia del seu casament amb Piritoo, rei dels làpides i també fill de Ixió. Aquesta lluita és una metàfora del conflicte entre les baixes passions i el comportament civilitzat a la humanitat.
DE GLICERA
XVIIII
Uerbenas, pueri, ponite turaque bimi cum patera meri: mactata ueniet lenior hostia.
(Versos : 14-16)
XVIIII
La cruel mare dels Desigs i el fill de Sèmele, la tebana, i també l’esbojarrada Llicència m’ordenen que torni a adelitar-me en amors ja extingits. M’abrasa la bellesa de Glícera que resplendeix més clara que el marbre de Paros; m’abrasa la seva delitosa procacitat i el seu rostre massa perillós de contemplar.
Llançant-se tota ella damunt meu, Venus ha abandonat Xipre i no em permet de cantar els escites ni el part, valent quan ha fet girar gropa als seus cavalls, ni altres coses que no toca a mi de celebrar. Poseu-me aquí, minyons, una gleva de gespa viva; aquí els fullatges sagrats encens i una pàtera de vi pur de l’any passat; Venus vindrà més afable si li hem immolat un víctima.
Comentari:
Parlant d’alguns plaers que desitja es refereix a un vi de dos anys, el vi té la propietat de ser de més qualitat com més temps fa que està elaborat. En aquesta oda ens parla d’amor de la deesa del amor( Venus) ,també ens parla de Glícera, l’única dona de la que ell sent tal admiració que no diu res en la seva contra en cap de les seves odes. No fa d’estranyar que Horaci volgués incloure aquí el tema del vi, ja que per ell significava una mena de escapatòria de la realitat.
AD MAECENATEM
XX
Vile potabis modicis Sabinum cantharis quod ego ipse testa conditum leui, datus in theatro cum tibi plausos.
(Versos: 1-4)
XX
Beuràs un vi ordinari de Sabina amb uns modestos bols, un vi que jo mateix vaig guardar en una gerra grega i vaig ben tapar amb pega aquell dia que en el teatre se’t va retre, estimat cavaller Mecenas, un aplaudiment tan fort que, a la vegada , els marges del teu riu pairal i l’eco jocós del tossal Vaticà et tornaven les aclamacions.
Tu beu Cècub i el suc del raïm vençut per una premsa de Cales; les meves copes, no l’endolceixen els ceps de Falern ni els pujos de Fòrmies.
Comentari:
Fa al·lusió a un vi que està guardat des de una ocasió especial, quan el seu amic Mecenas va ser adorat. Recordem la gran amistat que unia a Horaci i l’home anomenat i entenem per que es dirigeix sovint a ell en les seves odes.
En dir “riu pairal” es refereix al Tíber, que neix al país dels antics etruscs, terra dels avantpassats de Mecenas.
A la regió abans esmentada de la campania al sur d’Itàlia es on trobem un tipus de vi molt mític que es el “Falern” i era el referent de la bona qualitat del vi en aquella època. Falern,Cècub i Formias són localitats productores de vins.
Es curiós com Horaci troba milers de mots diferents per referir-se al vi : “vi ordinari”, “Cècub”, “raïm vençut per una premsa” ; aquest fet ens fa que ens adonem de la gran importància que tenia el vi en aquella època.
AD SODALES
XXVII
Uino et lucernis Medus acinaces inmane quantum discrepat.
(Versos : 4-5)
XXVII
Combatre amb les copes, fetes per l’alegria, és cosa dels traces; deixeu aquesta habitud bàrbara,i Bacus, déu moderat, manteniu-lo lluny de les sangonents baralles. ¿ Amb vi i els llums, una simitarra meda? Quina enorme discordança! Reprimiu aquesta impía cridòria,companys, i romaneu recolzats sobre el coixí.
¿Voleu que jo també begui la meva part de Falern fort? Que el germà de Megil.la, la d’Opunt, digui per causa de quina ferida, per causa de quina sageta mor feliç.?No es decideix? No beuré sota cap altra condició. Sigui quina sigui la Venus que et subjugat, no és pas amb un foc ignominiós que t’abrasa, i sempre que cedeixes és per l’amor d’una dona lliure. Sigui què sigui, vine, confia-ho a unes orelles segures. Ah! Desgraciat, en quina espantosa Caribdis et debaties, pobre noi,digne d’un foc millor!
¿Quina fetillera, quin mag, amb uns beuratges tessàlics, quin déu podrà alliberar-te? Amb prou feines, lligat com estàs, Pègasos et deslliurarà de la Quimera, el monstre triforme.
Comentari:
En aquesta oda Horaci té mots i expressions diferents per a referir-se al vi : “ vi” “ Falern fort”
Ens parla d’unes copes destinades al plaer, es evident que aquí Horaci es vol referir al plaer de prendre vi ja que per ell consumir vi es una manera d’obtenir plaer. Diu que és propi dels Tracis (en un to despectiu) celebrar victòries de la guerra amb vi i demana mantenir a Baco (déu del vi) allunyat de la sang de la guerra. Horaci aquí torna a parlar del vi de Falern.
AD APOLLONEM
XXXI
Quid dedicatum poscit Apollonem uates? Quid orat de patera nouum fundens liquorem?
(Versos: 1-3)
XXXI
¿Què demana el poeta a Apol.lo avui que se li dedica un temple? ¿Quin és el seu prec en vessar de la pàtera el vi novell? No pas les meses abundants de la fértil Sardenya ni el bell bestiar de la xardorosa Calàbria, ni l’or ni el vori de l`Índia, ni els camps que el corrent silenciós del Liris rosega amb la seva aigua quieta.
Esporguin els ceps amb podall de Cales aquells a qui la Fortuna ho ha concedit, i el ric mercader eixugui en copes d’or els vins que ha adquirit en escanvi de les mercaderies síries, home estimat dels déus mateixos, ell que tres o quatre vegades l’any torna a veure impunement el mar Atlàntic. El que és jo, em peixo d’olives, de xicoires i de lleugeres malves.
Fruir del que tinc i de bona salut, és el que et demano, fill de Latona, però, t’ho prego, amb el seny intacte, i també tenir una vellesa no pas ignominiosa ni privada de la cítara.
Comentari:
Fa referència a un vi novell en parlar de la pàtera, ja que aquesta és una copa molt plana, usada per fer les libacions en els sacrificis. En aquesta oda Horaci ens parlaria d’aprofitar cadascú el que tenim tant si és poc o molt, i anima als qui cultivin la vinya que ho continuïn fent i als que són ric i tenen copes d’or per beure el vi, que també ho continuïn fent. És una manera força intel·ligent de fer veure’ns que en aquella època hi havia una cosa que podia unir a un ric i a un pobre i era el vi, que no entén de classes socials i produeix el mateix efecte en un home ric romà que en un home pobre.
Parla del Liris, que avui en dia és el Garigliano, riu de la Campània.
AD SODALES
XXXVII
Nunc est bibendum, nunc pede libero pulsanda tellus , nunca Salaribus ornare puluinar deorum tempus erat dapibus sodales.
(Versos 1-4)
XXXVII
Ara cal beure, ara cal colpir la terra amb peu alliberat, ara era l’hora, companys d’ornar amb menges dignes dels salis els coixins dels déus.
Abans d’ara hauria estat un sacrilegi treure el Cècub dels cellers dels avis, llavors que una reina preparava la ruïna insensata del Capitoli i la fi de l’imperi amb un impur amb un impur ramat d’homes deformes i malaltissos, incapaç com era de posar fre a qualsevol esperança i embriagada per la dolça Fortuna. Però va fer minvar la seva bogeria la fugida de l’únic vaixell amb prou feines Salvat de les flames, i els seus pensaments duts fora de seny pel vi mareòtic, els reduí a temences reals Cèsar, que mentre ella volava lluny d’Itàlia, a força de rems l’encalçava com l’esparver encalça les tímides colomes o el ràpid caçador la llebre a les planes d’Hemònia, cobertes de neu, perquè volia posar grillons al monstre del Destí. Però ella intentant morir mes noblement no tingué la por femenívola d’empomar una espasa i no es va refugiar amb el seu ràpid estol en unes costes amagades ans gosà mirar amb rostre serè el seu palau abatut i agafar, intrèpida, unes serps escatoses, per amarar el seu cos amb llur negre verí, més altiva ara que havia resolt donar-se la mort : així impedia, ben cert, que les cruels libúrniques se l’enduguessin, a ella, una dona de naixença no pas humil, per ésser conduïda, desposseïda de tot , en un triomf arrogant.
Comentari:
Concretament a l’èpoda novena, que es va escriure immediatament després de la victòria d’Acci, Horaci preguntava a Mecenas (com apressant-lo a celebrar-la) quan seria que beurien el vi reservat per a les grans festes, tornem a veure un Horaci que fa servir com a mètode de celebració prendre vi. Més endavant parla del vi maròtic, es tracta d’un vi famós que es produïa al delta del Nil.
Ens parla d’una reina que preparava una ruïna de l’imperi, s’està referint a Cleopatra, aquí parla dels homes eunucs que la envoltaven i dels homes en general que la voltaven. Diu que ella va intentar morir noblement, es pot referir al fet de que va resistir amb les armes als romans o que va prendre la decisió de suïcidar-se fet que es diu (segons Plutarc) hagués passat si no li ho haguessin impedit.
Llibre III
AD AELIUM LAMIAM
XVII
Cras Genium mero curabis et porco bimenstri cum famulis operum solutis.
(Versos: 14-16)
XVII
Eli, il·lustre pel teu remot avantpassat Lamus – car, com que d’ell ve, segons la tradició, el nom dels primers Làmies i tot el llinatge de llurs descendents al llarg dels fasts que en serven el record, el fundador de la teva estirp és aquell de qui es qui que fou el primer que regnà sobre el recinte emmurallat de Fòrmies i sobre el Liris, que s’escampà per les riberes de la Nimfa Marica, i dominà un extens territori, demà cobrirà el bosc d’una profusió de fulles i la platja d’algues inútils una tempesta desfermerada pel xaloc, si no m’enganya, profetessa de la pluja, la cornella carregada d’anys. Mentre encara hi ets a temps, entra la llenya seca; demà regalaràs el teu Geni amb vi pur i un porcell de dos mesos, acompanyat dels teus servents,lliures del treball
Comentari:
Lamus va fundar Fòrmies i era rei dels lestrígons. El vi de Fòrmies era un dels millors que es produïen a Itàlia. Aquí trobem que Horaci fa al·lusions al vi cada cop més subtils, ja que ara ja no fa servir la paraula vi si no noms de persones que estan d’una manera o altra relacionats amb el vi o la seva producció. Per entendre l’expressió “ regalaràs el teu Geni amb vi pur” hem d’entendre que antigament Geni era un esperit que acompanyava l’home des de que naixia fins la seva mort, quan l’home moria ho feia el Geni amb ell. “Regalar el propi Geni” era una expressió que significava “regalar- se a si mateix” en dir en aquesta
oda regalar-se amb el vi pur voldria dir abandonar-se als plaers del vi, o en aquest cas també al menjar.
Ens parla de Marica que era una divinitat itàlica, muller de Faune.
AD FAUNUM
XVIII
Si tener pleno cadit haedus anno larga nec desunt Veneris sodali uina craterae, uetus ara multo fumat odere.
(Versos : 5-9)
XVIII
Faune, tu que, enamorat, acuites les Nimfes fugisseres, passa amb delicadesa pels meus termenals i pels meus camps assolellats i vés-te’n sense fer mal a les joves cries dels meus ramats si, en cloure’s l’any , t’es immolat un tendre cabrit, si, per a tu, company de Venus, no manca vi abundant al crater i l’antic altar fumeja amb molt d’encens.
Juga tot el bestiar per la plana herbosa, quan tornen per a tu les nones de desembre; el vilatge, de festa, descansa en els prats amb els bous ociosos; el llop vagareja entre els anyells envalentits; per a tu, el bosc escampa per terra el seu fullatge agrest; el cavador s’adelita a anar colpint tres vegades amb el peu l’odiosa terra.
Comentari:
En aquesta oda m’he emportat una sorpresa després de documentar-me en veure que el fragment “ company de Venus” hi ha discrepàncies entre els intèrprets : Uns creuen que es refereix a Faune però d’altres creuen que al cràter, és a dir el vi. No es troben suficients raons per decantar-se per a un costat o per l’altre però tenint en compte que aquest treball busca tota referència al vi en les Odes d’Horaci m’ha semblant força interessant veure que per als intèrprets també és un punt a tenir en compte d’importància que Horaci donava al vi.
AD TELEPHVM
XIX
Et pugnata sacro bella sub Ilio; quo Chium pretio cadum mercemur,quis aquam temperet ignibus, quo praebente domum et quota Paelignis ceream frigoribus,taces.
(Versos: 4-8)
XIX
Ens expliques el tems que va des de d’Ínac fins a Codrus, que no vacil.là a morir per la pàtria, el llinatge d’Èac i les batalles lliurades al peu de les muralles de la sagrada Ílion; però quant ens costa la guerra del vi de Quios, qui tempera l’aigua al foc, a casa de qui i a quina hora estic a redós d’un fred pelignià, d’això, no ens dius res.
Serveix vi, minyó, de pressa, per la lluna nova, serveix-ne per la mitjanit, serveix-ne la l’àugur Murena. A les copes s’aboquen tres cíats o noi, al grat de cadascú. El qui es amic de les imparelles Muses, excitat per elles, en demanarà tres vegades tres; però tocar-ne mes de tres, ho prohibeix, per por de les baralles, la Gràcia, enllaçada de mans amb les seves germanes nues.
M’agrada de fer bogeries; ¿per què les flautes no fan sentir llurs sons? ¿Per què resta penjada la siringa al costat de la lira emmudida? Les mans gasives, jo les detesto; escampa un devessall de roses; que sentin un soroll demencial Licus, ple d’enveja, i la veïna, no pas apropiada al vell Licus. A tu que resplendeixes amb la teva espessa cabellera, a tu Tèlef, bell com Vèsper en un cel clar, et cerca cuitosa Rode, jove com tu; a mi, em consumeix lentament l’amor per la meva Glícera.
Comentari:
Ínac va ser el primer rei llegendari d’Argos, Codrus el darrer rei d’Atenes; aquest rei sabent per un oracle que la llibertat del seu país atacat pels doris, depenia de la seva vida, cercà la mort ficant-se enmig dels enemics.
Ens comenta una guerra del vi a Quios i parla d’un foc templat i del fred pelignià (Els pelignes habitaven una regió muntanyosa molt freda) , això es per que probablement hi va haber una gerra de vi comprada per a beure en la reunió d’amics i perquè el vi es bevia barrejat amb aigua calenta ( sobretot a l’hivern).
AD AMPHORAM
XXI
Quocumque lectum nomine Massicum seruas, moueri digna bono die, descende ,Coruino iubente promera languidiora uina.
(Versos : 5-9)
XXI
Tu, nascuda com jo sota el consolat de Manli, tant si ens portes planys com folgues, baralles i folls amors o un son fàcil, àmfora pia, sigui quina sigui l’advocació sota la qual guardes l’exquisit Màssic, tu que ets digna d’ésser treta en un dia faust, descendeix ara que Corví ordena que es facin sortir vins més amorosits pels anys.
No, ell, bé que amarat de converses socràtiques, no és pas un grosserot que et desdenyi; consta, fins i tot, que l’austeritat del vell Cató sovint s’havia escalfat amb un vi pur. Tu estimules amb una dolça tortura un caràcter habitualment sorrut, tu, per obra del plasent Lieu, reveles les preocupacions dels homes assenyats i els designis ocults,tu tornes l’esperança als esperits angoixats i dónes força i ardiment al pobre, el qual, confortat per tu, no tem ni les tiares irades dels reis ni les armes dels soldats.
Jo, al meu torn, cantaré Neptú i la verda cabellera de les Nereides, tu , en resposta, cantaràs , al so de la corba lira, Latona i les sagetes de l’àgil deesa del Cintos; al final del nostre cant será recordada la deesa que regna a Cnidos i a les Cíclades resplendents i que visita Pafos amb el seu tronc de cignes; també la Nit será recordada amb la cançoneta que li correspon.
Comentari:
En aquesta obra trobem una preciosa referència a Bacus, al qual anomena “Lieu”, que voldria dir “Alliberador” ho fa així perquè el vi és el que deslliga, allibera la llengua. No hem d’oblidar que el vi és un desinhibidor des de sempre i ja Horaci s’havia adonat del que això significava, qualsevol home era capaç de parlar més sota els efectes del vi que no pas sense. També fa referència com en anteriors odes al vi màssic.
AD MECENATEM
XXIX
Tyrrhena regum progenies, tibi non ante uerso lene merum cado cum flore,Maecenas, rosarum et pressa tuis balanus capillis.
(Versos 1-4)
XXIX
Mecenas llinatge de reis etruscs, per a tu hi ha, de fa temps, a casa meva un vi suau dins una gerra encara mai no abocada, i a roses i gla aromática per als teus cabells. Desix-te de tot destorb, no estiguis sempre contemplant l’aiguosa Tíbur, el territori d’Èfules en pendís i els turons del parricida Telègon.
Deixa l’opulència que t’enfastideix i aquesta torre que s’acosta als alts nuvolats; oblida’t del meravellós espectacle del fum, de les riqueses i del brogit de la venturosa Roma.
Sovint,als rics,els agrada un canvi , i uns sopars polidament preparats en una modesta llar de gent humil, sense cortinatges ni porpra, han desarrugat més d’un front consirós. Ja el pare resplendent d’Andròmeda mostra el seu foc ocult, ja s’enfereeixen Proció i l’estel del furibund Lleó, i el sol torna a portar els dies xardorosos; ja el pastor amb el seu ramat llangorós cerca, cansat, les ombres, el rierol i els matolls de l’esborrifat Silvà, i a la ribera silenciosa manquen els vagarívols vents.
Tu et preocupes pel bon governament de l’Estat i, anguniós per la Ciutat, temoreges pensant què poder preparar els seres i Bactres, que fou el reialme de Cirus, i els pobles, ara desnuits del Tànaïs.
Provident, del déu tanca dins una espessa nit els esdeveniments del temps venidor i riu si un mortal es neguiteja més que no lié s lícit. Pensa que és el present que has d’endegar amb esperi serè; la resta flueix com mar Tirrè, adés fa rodolar pedres esmolades, troncs arrencats de soca-rel, bestiar i cases, tot ensems, amb clamor de les muntanyes i del boscatge proper, quan el feroç devessall enfureix les aigües quietes dels rius. Serà amo de si mateix i viurà content aquell qui dia rere dia ha pogut dir: “ He viscut. Demà pot el pare omplir el cel de negres nuvolades o d’un sol clar; no, per això, invalidarà allò que he deixat rere meu ni canviarà i farà que no hagi existit allò que l’hora fugissera ha portat una vegada”
La fortuna, que es complau a ésser cruel i s’obstina a fer el seu capritxós joc, trafega els fugaços honors, ara generosa amb mi,ara amb un altre.
La lloo quan roman amb mi; però si bat les seves ràpides ales, renuncio a allò que m’ha donat, m’embolco dins el meu valer i vaig en cerca de l’honesta pobresa sense dot.
No és el meu tarannà, si l’arbre mestre cruix als embats del garbí, d’abaixar-me fins als llastimosos prec i de fer tractes amb els déus, mitjançant vots, per evitar que les mercaderies de Xipre i de Tir augmentin les riqueses de la mar cobdiciosa; en tal cas, amb la protecció d’un bot de dos rems, em duran per les marors de l’Egeu l’oratjol i els bessons Pol. luxs.
Comentari:
Aquí Horaci vol demostrar la seva admiració per Mecenas (gran amic com hem pogut veure al llarg de les seves odes) i ho fa com no a través del vi. Però no de qualsevol vi si no d’un suau i que esta en una gerra que mai ha sigut abocada, és a dir amb el vi mes pur i millor conservat que el propi Horaci podia tenir. També el vol lloar amb nou d’Aràbia, en parlar de la gla aromàtica, fruit del qual s’extreu una essència molt apreciada.
Llibre IV
AD AUGUSTUM
V
Condit quisque diem collibus in suis et uitem uidas ducit ad arbores; hinc ad uina redit laetus et alteris te mensis adhiber deum
(Versos 29-32)
V
Tu que naixeres per un voler dels nostres déus protectors, custodi òptim del poble de Ròmul, ja fa massa temps que ets fora; tu que havies promès al venerable Consell dels pares un prompte retorn,torna.
Dóna novament a la pàtria la teva claror, valent capitost; car tan bon punt el teu rostre, radiant com la primavera, resplendeix davant el poble, transcorre més grat el dia i els sols brillen més clars.
Com una mare crida el seu fill jovençà, retingut pel flat envejós del migjorn d’ençà de més d’un any a l’altra banda de la planura del mar de Càrpatos, lluny de la seva dolça llar i recorre a vots, presagis i pregàries i no aparta l’esguard de la corbada costa, així la pàtria, colpida per una enyorança constant, reclama Cèsar.
Car sense cap perill el bou va amunt i avall dels camps, Ceres i la benfactora Prosperitat nodreixen els camps, els navegants solquen volant la mar aquietada, la fidelitat es guarda de fer-se sospitosa,la castedat de la casa no és sollada per l’adulteri, el costum i la llei han reprimit el crim infamant, són felicitades les parteres per la retirança que els fills tenen a llur pare, el càstig segueix de prop el delicte.
¿Qui pot témer el part, qui el glaçat escita, qui els fills de l’hòrrida Germània, essent Cèsar sa i estalvi? ¿Qui es pot neguitejar per la guerra del feroç Iberia?
Cadascú clou la jornada en uns pujols que són ben seus i hi marida les parres amb els arbres no amullerats; després se’n torna , content, als seus vins i, als llevants, et convida, com es convidat un déu; t’adreça molts precs, t’honora amb vi pur vessat de les pàteres i invoca la teva divina protecció juntament amb la dels Lars, com ho fa Grècia en memòria de Càstor i del gran Hèrcules.
“Tant de bo que , oh bon capitots, donis llargs dies de repòs a Hespèria” diem en dejú de bon matí, intacte encara el dia, i ho diem desprès de beure, quan el sol s’ha post dins l’oceà”
Comentari:
Donada la importància que tenia el vi, s’honorava amb vi a la gent que es considerava important ( ja sigui a nivell de tot el món romà o a nivell personal). Ens parla de beure els vins i convidar als llevants, els llevants eren el segon plat i era quan es bevia i es feien les libacions als déus i els brindis (amb vi, òbviament).
En parlar d’Hespèria es refereix a Itàlia.
AD MECENAM
Est qui nec ueteris pocula Massici nec partem solido demere de die spernit, nunc uridi membra sub arbuto stratus, nunc ad aquae lene caput sacrae.
(Versos,19-22)
I
Mecenas, nascut d’avantpassats reials, oh tu, empara meva i honor meu deleitós, hi ha homes als quals agrada, en les curses, omplir-se de pols olímpica i la fita esquivada per les rodes arroentades i la palma de la celebritat els eleven,senyors de la terra,a l’altura dels déus. Aquest és feliç si la munió dels volubles quirites lluita per aixecar-lo als triples honors; aquell ho és si ha guardat en el seu graner tot el blat que s’arreplega de les eres de Líbia.
El qui troba delit a cavar amb l’aixada els camps dels seus avis mai no se n’apartarà ni amb unes ofertes dignes d’Àtal per anar a solcar,mariner poruc, amb un vaixell cipri la mar de Mirtos. El mercader, esglait per la lluita del garbí amb les ones de la mar d’Ìcaria,lloa la pau i els camps de la seva ciutat, però de seguida, indòcil a suportar la pobresa, repara les naus avariades. Hi ha qui no desdenya de beure unes copes de vell Màssica ni de llevar una part a la jornada i pasar-la ajagut, sia sota un ver arboç, sia a la vora de la murmurada Font d’aigua sagrada.
A molts abelleix el campament,el so de la trompeta confós amb el del clarí i les guerres maleïdes per les mares. S’està sota el fred firmament el caçador i s’oblida de la seva jove muller si una cérvola ha estat vista pels seus grossos, que mai no l’enganyen, o si un senglar màrsic ha esquinçat els filats de cordes ben torçades.
A mi, l’heura, corona dels doctes fronts, m’uneix als déus celestial; a mi, un fresc boscatge i els lleuger esbarts de Nimfes i de Sàtirs m’allunyen del comú dels homes, si Euterpe no fa emmudir les seves flaures i Polihímnia no es refusa a fer sonar la lira de Lesbos. I si tu em poses entre els poetes lírics, alçaré el cap i tocaré els estels.
Comentari:
Ens parla del vi “màsic” que és un famós vi de La Campània.
Es diu així perquè el Màsic era una muntanya de la Campània on a les seves vessants abundaven les vinyes d’aquest famós vi.
La Campània és una regió d’Itàlia meridional. La seva capital és Nàpols. Està formada per les províncies d’Avelino, Benevent, Caserta , Nàpols i Salern .
Ens presenta en aquest vers al vi com una alternativa al patiment. Horaci sempre farà servir el vi com una manera de desconnectar de la realitat (en ocasions desagradable).
AD MVNATVM PLANCVM
VII
Plance, mero, seu te fulgentia signis castra tenen seu densa tenebit Tiburis umbra tui.
(Versos: 19- 21)
VII
Altres lloaran la il·lustre Rodes, o Mitilene, o Efes, o la ciutat emmurallada de Corint, banyada per dues mars, o Tebes, famosa per Bacus, o Delfos, famosa per Apol.lo o Tempe de Tessàlia; hi ha qui no fa res més que celebrar la ciutat de Pal.las, la deesa verge, amb un poema sense treva i coronar-se el front amb l’olivera collida de tot arreu; molts, en honor a Juno, cantaran Argos, bona per als cavalls, i la rica Micenes.
El que és a mi , ni la soferta Lacedèmon ni la plana de la fèrtil Larissa no m’ha colpit tant com l’estança de la mormolejant Albúnea, la cascada de l’Ànio, el bosc sagrat de Tiburn i els fruiterars amarats per l’aigua viva dels rierols.
Com el Migjorn clar esbandeix sovint els núvols d’un cel tenebrós I no produeix les interminable pluges, així tu, amb seny, pensa a posar terme a la tristor I a les sofrences de la vida, Planc, amb un vi Amorós, tant si et reté el campament rutilant d’ensenyes com si t’ha de retenir l’ombra espessa de la teva Tíbur
Teucre, tot i que fugia de Salamina i del seu pare, diuen que es va cenyir a les temples humides pel baf de Lieu amb una corona d’àlber i que va parlar així als seus amics consirosos : “ Oh sigui que ens meni la Fortuna, més benigna que el meu pare, hi anirem, companys i camarades! No heu de desesperar-vos sota el guiament de Teucre, sota els auspicis de Teucre! Perquè l’infal·lible Apol.lo ha promès que, en una terra nova, hi haurà una altra Salamina. Braus guerrers, vosaltres, que sovint heu sofert amb mi proves pitjors, rebutgeu ara amb el vi les inquietuds; demà tornarem a emprendre la carrera per la immensa plana de la mar.
Comentari:
Luci Munaci Planc va ser un polític i militar de la República Romana. Fou escollit cònsol al 42 aC junt amb Marc Emili Lèpid i censor al 22aC. Va sobreviure a l’època difícil que vivia canviant, quan l’ocasió ho requeria, de bàndol. Segons Suetoni va ser ell qui va suggerir que s’anomenés “August” a Octavi. El seu censorat és famós perquè va ser l’últim cop que es va nombrar a cap home per a aquesta feina.
Mostra el vi com una manera de reforçar la autoestima i poder continuar lluitant. Una mena de parèntesis per agafar forces i continuar.
AD THALIARCUM
IX
Dissolue frigus ligna super foco large reponens atque benignius depome quadrimum Sabina, o Thaliarche,merum diota.
(Versos: 4-7)
IX
¿Veus com es dreça, blanc pel guix de la neu, el Soracte i com els boscs, afeixugats ja no suporten llur càrrega i el glaç punyent ha fet aturar els rius?
Esvaeix el fred,posant en abundor llenya a la llar, i treu més generosament de l’àmfora sabina, Taliarc, el vi vell de quatre anys. Deixa tota altra cura als déus: bon punt ells ha abatut els vents que lluitaven sobre la mar tempestuosa, ni els xiprers ni els orns vells ja no es mouen.
Què ha de succeir demà, deixa d’indagar-ho, i els dies que la sort et donarà, posa’ls tots al compte dels guanys i no menyspreïs, jove com ets, els dolós amors ni les danses.
Avui que encara està allunyada de la teva floridesa l’enutjosa canície. Ara tornin el camp de Mart i les places i, al vespre, els tènues xiuxiueigs en una hora convinguda; ara torni també l’encisadora rialla que surt del racó més pregon i traeix l’amagatall de la noia i la penyora arrencada del seu braç o del seu dit no pas gaire obstinat a resistir.
Comentari
Horaci invita a Taliarc a contemplar el nevat Soracte, i a tirar més llenya al foc i beure vi, agafant les propietats del vi que fan que pugi la temperatura del cos humà.
El món Soracte és troba al nord de Roma, a la regió d’Etruria.
Ens parla d’una àmfora, que es tracta d’un recipient per a veure vi. Imatge d’una àmfora
AD LEVCONOE
XI
Iuppiter ultimam quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare Tyrrhenum, sapias, uina liques et spatio breui spem longam reseces.
(Versos: 4-7)
XI
Tu, no esbrinis –és sacríleg de saber-ho- quin serà el darrer dia que a mi, que tu , els deus han concedit, Leucònoe; no escrutis els càlculs dels babilonis. Val més sofrir el que passarà,sigui el que sigui!
Tant si Júpiter t’ha atorgat de viure més hiverns com si és l’últim aquest que ara desembraveix la mar Tirrena amb els rosegats esculls on rompen les onades, tingues seny: filtra els teus vins i ja que la vida és breu, escurça la llarga esperança
Mentre parlem, haurà fugit envejós el temps; cull el dia d’avui i no confiïs gens en el de demà.
Comentari:
Era costum filtrar el vi abans de servir-lo. Amb el fragment del text “ tingues seny: filtra els vins” el poeta ens voldria dir quelcom així “no deixis de fruir dels plaers habituals de la vida”. Ja que el fet de filtrar el vi li sembla habitual i ho hauria de ser també el fet d’aprofitar al màxim la vida.
XIII
Umor et in genas furtim labitur, arguens quam lentis penitus macerer ignibus.Uror seu tibi candidos turparunt umeros inmodicae mero rixae, siue puer furens.
(Versos: 6-11)
XIII
Quan tu, Lídia, lloes el bescoll de color de rosa de Tèlef, i els braços, blancs com la cera, de Tèlef, ai! Se m’infla el fetge i em bull d’un fel amarg. Llavors perdo l’enteniment i el color,i les llàgrimes em llisquen sense adonar-me’n galtes avall i delaten com és de pregon el foc persistent que em consumeix. Em recremo si t’han marcat els blancs muscles les baralles encrudelides pel vi o si el minyó, emgoit, ha deixat amb les seves dents un señal inesborrable en els teus llavis.
No; si fas cas del que et dic, no esperis que sigui constant aquell qui malmena bàrbarament els teus dolços besos, que Venus ha impregnat amb la quinta essència del seu nèctar. Feliços tres vegades i més aquells qui manté units un lligam indestructible, un lligam que cap esqueixament de l’amor, produït per malignes discòrdies, no desfarà abans del darrer dia.
Comentari:
Per a Horaci el fetge es tan importat per a les passions amoroses com avui dia ho seria el cor. Per això fa aquesta mena de relacions del amor amb l’alcohol. Al fragment en llatí ens parla d’un vi que voldria venir a significar un vi pur, sense destil·lar.
Lídia és la culpable de que el jove Sibiris abandoni l’esport . Fa servir les odes per recriminar-li aquest fet, més endavant el representarà afeminat fent una comparació amb Aquil·les (al qual la seva mare va disfressar de donzella) .
AD VARVM
XVIII
Centaurear monet cum Lapithis rixa super mero debellata.
(Versos: 8-9)
XVIII
No plantis,Varus, cap arbre abans que la sagrada vinya a la rodalia de la dolça terra de Tíbur i del recinte emmurallat de Càtil; perquè, als aiguaders, el déu només ha reservat destrets, i de cap altra manera no s’escampen els neguits rosegadors. ¿Qui després d’unes copes de vi s’esgola parlant de la dura guerra o de la misèria?¿Qui no ho fa més aviat parlant de tu, pare Bacus, i de tu , gentil Venus?
Però que ningú no s’excedeixi en els dons de Líber, amic de la moderació, és el que ens adverteix el combat d’ultrança dels Centaures amb els Làìtes damunt d’un escampall de vi, és el que ens adverteix Èvius, no pas suau per als sitonis, quan, incapaços de dominar llurs passions només separen allò que permeten els déus d’allò que no permeten amb un límit borrós. El que és jo, esplendent Bassareu, no et sacsejaré a desgrat teu ni posaré a la clarror del dia els símbols ocults sota un fullatge divers. Contén els tamborins d’un amor propi cec, d’una vanitat que alça més que en demesia el seu cap buit i d’una fe que, més transparent que el vidre, escampa els secrets.
Comentari:
Vari (Varius ) era un amic de Horaci i Virgili al qual aconsella plantar abans que res una vinya, ja que ho considera molt important, com ell mateix diu l’estat de sobrietat fa que mai hom pugui evadir-se de les desgràcies i del patiment. Ens comenta com després d’aconseguir beure vi ja no es pensa en la realitat i es pasa a pensar en altres coses,en aquest cas la mitologia, fen referència a Baco (Dionís) que és el deu del vi, simbolitzaria l’home donant gràcies pel vi que esta prenent i a Venus , divinitat de la bellesa, que simbolitza com després de beure tot ens pot semblar més bell o li trobem un tipus de bellesa diferent.
Els centaures són molt coneguts per la lluita mantinguda amb els Làpides provocada per el seu intent de raptar a Hipodàmia el dia del seu casament amb Piritoo, rei dels làpides i també fill de Ixió. Aquesta lluita és una metàfora del conflicte entre les baixes passions i el comportament civilitzat a la humanitat.
DE GLICERA
XVIIII
Uerbenas, pueri, ponite turaque bimi cum patera meri: mactata ueniet lenior hostia.
(Versos : 14-16)
XVIIII
La cruel mare dels Desigs i el fill de Sèmele, la tebana, i també l’esbojarrada Llicència m’ordenen que torni a adelitar-me en amors ja extingits. M’abrasa la bellesa de Glícera que resplendeix més clara que el marbre de Paros; m’abrasa la seva delitosa procacitat i el seu rostre massa perillós de contemplar.
Llançant-se tota ella damunt meu, Venus ha abandonat Xipre i no em permet de cantar els escites ni el part, valent quan ha fet girar gropa als seus cavalls, ni altres coses que no toca a mi de celebrar. Poseu-me aquí, minyons, una gleva de gespa viva; aquí els fullatges sagrats encens i una pàtera de vi pur de l’any passat; Venus vindrà més afable si li hem immolat un víctima.
Comentari:
Parlant d’alguns plaers que desitja es refereix a un vi de dos anys, el vi té la propietat de ser de més qualitat com més temps fa que està elaborat. En aquesta oda ens parla d’amor de la deesa del amor( Venus) ,també ens parla de Glícera, l’única dona de la que ell sent tal admiració que no diu res en la seva contra en cap de les seves odes. No fa d’estranyar que Horaci volgués incloure aquí el tema del vi, ja que per ell significava una mena de escapatòria de la realitat.
AD MAECENATEM
XX
Vile potabis modicis Sabinum cantharis quod ego ipse testa conditum leui, datus in theatro cum tibi plausos.
(Versos: 1-4)
XX
Beuràs un vi ordinari de Sabina amb uns modestos bols, un vi que jo mateix vaig guardar en una gerra grega i vaig ben tapar amb pega aquell dia que en el teatre se’t va retre, estimat cavaller Mecenas, un aplaudiment tan fort que, a la vegada , els marges del teu riu pairal i l’eco jocós del tossal Vaticà et tornaven les aclamacions.
Tu beu Cècub i el suc del raïm vençut per una premsa de Cales; les meves copes, no l’endolceixen els ceps de Falern ni els pujos de Fòrmies.
Comentari:
Fa al·lusió a un vi que està guardat des de una ocasió especial, quan el seu amic Mecenas va ser adorat. Recordem la gran amistat que unia a Horaci i l’home anomenat i entenem per que es dirigeix sovint a ell en les seves odes.
En dir “riu pairal” es refereix al Tíber, que neix al país dels antics etruscs, terra dels avantpassats de Mecenas.
A la regió abans esmentada de la campania al sur d’Itàlia es on trobem un tipus de vi molt mític que es el “Falern” i era el referent de la bona qualitat del vi en aquella època. Falern,Cècub i Formias són localitats productores de vins.
Es curiós com Horaci troba milers de mots diferents per referir-se al vi : “vi ordinari”, “Cècub”, “raïm vençut per una premsa” ; aquest fet ens fa que ens adonem de la gran importància que tenia el vi en aquella època.
AD SODALES
XXVII
Uino et lucernis Medus acinaces inmane quantum discrepat.
(Versos : 4-5)
XXVII
Combatre amb les copes, fetes per l’alegria, és cosa dels traces; deixeu aquesta habitud bàrbara,i Bacus, déu moderat, manteniu-lo lluny de les sangonents baralles. ¿ Amb vi i els llums, una simitarra meda? Quina enorme discordança! Reprimiu aquesta impía cridòria,companys, i romaneu recolzats sobre el coixí.
¿Voleu que jo també begui la meva part de Falern fort? Que el germà de Megil.la, la d’Opunt, digui per causa de quina ferida, per causa de quina sageta mor feliç.?No es decideix? No beuré sota cap altra condició. Sigui quina sigui la Venus que et subjugat, no és pas amb un foc ignominiós que t’abrasa, i sempre que cedeixes és per l’amor d’una dona lliure. Sigui què sigui, vine, confia-ho a unes orelles segures. Ah! Desgraciat, en quina espantosa Caribdis et debaties, pobre noi,digne d’un foc millor!
¿Quina fetillera, quin mag, amb uns beuratges tessàlics, quin déu podrà alliberar-te? Amb prou feines, lligat com estàs, Pègasos et deslliurarà de la Quimera, el monstre triforme.
Comentari:
En aquesta oda Horaci té mots i expressions diferents per a referir-se al vi : “ vi” “ Falern fort”
Ens parla d’unes copes destinades al plaer, es evident que aquí Horaci es vol referir al plaer de prendre vi ja que per ell consumir vi es una manera d’obtenir plaer. Diu que és propi dels Tracis (en un to despectiu) celebrar victòries de la guerra amb vi i demana mantenir a Baco (déu del vi) allunyat de la sang de la guerra. Horaci aquí torna a parlar del vi de Falern.
AD APOLLONEM
XXXI
Quid dedicatum poscit Apollonem uates? Quid orat de patera nouum fundens liquorem?
(Versos: 1-3)
XXXI
¿Què demana el poeta a Apol.lo avui que se li dedica un temple? ¿Quin és el seu prec en vessar de la pàtera el vi novell? No pas les meses abundants de la fértil Sardenya ni el bell bestiar de la xardorosa Calàbria, ni l’or ni el vori de l`Índia, ni els camps que el corrent silenciós del Liris rosega amb la seva aigua quieta.
Esporguin els ceps amb podall de Cales aquells a qui la Fortuna ho ha concedit, i el ric mercader eixugui en copes d’or els vins que ha adquirit en escanvi de les mercaderies síries, home estimat dels déus mateixos, ell que tres o quatre vegades l’any torna a veure impunement el mar Atlàntic. El que és jo, em peixo d’olives, de xicoires i de lleugeres malves.
Fruir del que tinc i de bona salut, és el que et demano, fill de Latona, però, t’ho prego, amb el seny intacte, i també tenir una vellesa no pas ignominiosa ni privada de la cítara.
Comentari:
Fa referència a un vi novell en parlar de la pàtera, ja que aquesta és una copa molt plana, usada per fer les libacions en els sacrificis. En aquesta oda Horaci ens parlaria d’aprofitar cadascú el que tenim tant si és poc o molt, i anima als qui cultivin la vinya que ho continuïn fent i als que són ric i tenen copes d’or per beure el vi, que també ho continuïn fent. És una manera força intel·ligent de fer veure’ns que en aquella època hi havia una cosa que podia unir a un ric i a un pobre i era el vi, que no entén de classes socials i produeix el mateix efecte en un home ric romà que en un home pobre.
Parla del Liris, que avui en dia és el Garigliano, riu de la Campània.
AD SODALES
XXXVII
Nunc est bibendum, nunc pede libero pulsanda tellus , nunca Salaribus ornare puluinar deorum tempus erat dapibus sodales.
(Versos 1-4)
XXXVII
Ara cal beure, ara cal colpir la terra amb peu alliberat, ara era l’hora, companys d’ornar amb menges dignes dels salis els coixins dels déus.
Abans d’ara hauria estat un sacrilegi treure el Cècub dels cellers dels avis, llavors que una reina preparava la ruïna insensata del Capitoli i la fi de l’imperi amb un impur amb un impur ramat d’homes deformes i malaltissos, incapaç com era de posar fre a qualsevol esperança i embriagada per la dolça Fortuna. Però va fer minvar la seva bogeria la fugida de l’únic vaixell amb prou feines Salvat de les flames, i els seus pensaments duts fora de seny pel vi mareòtic, els reduí a temences reals Cèsar, que mentre ella volava lluny d’Itàlia, a força de rems l’encalçava com l’esparver encalça les tímides colomes o el ràpid caçador la llebre a les planes d’Hemònia, cobertes de neu, perquè volia posar grillons al monstre del Destí. Però ella intentant morir mes noblement no tingué la por femenívola d’empomar una espasa i no es va refugiar amb el seu ràpid estol en unes costes amagades ans gosà mirar amb rostre serè el seu palau abatut i agafar, intrèpida, unes serps escatoses, per amarar el seu cos amb llur negre verí, més altiva ara que havia resolt donar-se la mort : així impedia, ben cert, que les cruels libúrniques se l’enduguessin, a ella, una dona de naixença no pas humil, per ésser conduïda, desposseïda de tot , en un triomf arrogant.
Comentari:
Concretament a l’èpoda novena, que es va escriure immediatament després de la victòria d’Acci, Horaci preguntava a Mecenas (com apressant-lo a celebrar-la) quan seria que beurien el vi reservat per a les grans festes, tornem a veure un Horaci que fa servir com a mètode de celebració prendre vi. Més endavant parla del vi maròtic, es tracta d’un vi famós que es produïa al delta del Nil.
Ens parla d’una reina que preparava una ruïna de l’imperi, s’està referint a Cleopatra, aquí parla dels homes eunucs que la envoltaven i dels homes en general que la voltaven. Diu que ella va intentar morir noblement, es pot referir al fet de que va resistir amb les armes als romans o que va prendre la decisió de suïcidar-se fet que es diu (segons Plutarc) hagués passat si no li ho haguessin impedit.
Llibre III
AD AELIUM LAMIAM
XVII
Cras Genium mero curabis et porco bimenstri cum famulis operum solutis.
(Versos: 14-16)
XVII
Eli, il·lustre pel teu remot avantpassat Lamus – car, com que d’ell ve, segons la tradició, el nom dels primers Làmies i tot el llinatge de llurs descendents al llarg dels fasts que en serven el record, el fundador de la teva estirp és aquell de qui es qui que fou el primer que regnà sobre el recinte emmurallat de Fòrmies i sobre el Liris, que s’escampà per les riberes de la Nimfa Marica, i dominà un extens territori, demà cobrirà el bosc d’una profusió de fulles i la platja d’algues inútils una tempesta desfermerada pel xaloc, si no m’enganya, profetessa de la pluja, la cornella carregada d’anys. Mentre encara hi ets a temps, entra la llenya seca; demà regalaràs el teu Geni amb vi pur i un porcell de dos mesos, acompanyat dels teus servents,lliures del treball
Comentari:
Lamus va fundar Fòrmies i era rei dels lestrígons. El vi de Fòrmies era un dels millors que es produïen a Itàlia. Aquí trobem que Horaci fa al·lusions al vi cada cop més subtils, ja que ara ja no fa servir la paraula vi si no noms de persones que estan d’una manera o altra relacionats amb el vi o la seva producció. Per entendre l’expressió “ regalaràs el teu Geni amb vi pur” hem d’entendre que antigament Geni era un esperit que acompanyava l’home des de que naixia fins la seva mort, quan l’home moria ho feia el Geni amb ell. “Regalar el propi Geni” era una expressió que significava “regalar- se a si mateix” en dir en aquesta
oda regalar-se amb el vi pur voldria dir abandonar-se als plaers del vi, o en aquest cas també al menjar.
Ens parla de Marica que era una divinitat itàlica, muller de Faune.
AD FAUNUM
XVIII
Si tener pleno cadit haedus anno larga nec desunt Veneris sodali uina craterae, uetus ara multo fumat odere.
(Versos : 5-9)
XVIII
Faune, tu que, enamorat, acuites les Nimfes fugisseres, passa amb delicadesa pels meus termenals i pels meus camps assolellats i vés-te’n sense fer mal a les joves cries dels meus ramats si, en cloure’s l’any , t’es immolat un tendre cabrit, si, per a tu, company de Venus, no manca vi abundant al crater i l’antic altar fumeja amb molt d’encens.
Juga tot el bestiar per la plana herbosa, quan tornen per a tu les nones de desembre; el vilatge, de festa, descansa en els prats amb els bous ociosos; el llop vagareja entre els anyells envalentits; per a tu, el bosc escampa per terra el seu fullatge agrest; el cavador s’adelita a anar colpint tres vegades amb el peu l’odiosa terra.
Comentari:
En aquesta oda m’he emportat una sorpresa després de documentar-me en veure que el fragment “ company de Venus” hi ha discrepàncies entre els intèrprets : Uns creuen que es refereix a Faune però d’altres creuen que al cràter, és a dir el vi. No es troben suficients raons per decantar-se per a un costat o per l’altre però tenint en compte que aquest treball busca tota referència al vi en les Odes d’Horaci m’ha semblant força interessant veure que per als intèrprets també és un punt a tenir en compte d’importància que Horaci donava al vi.
AD TELEPHVM
XIX
Et pugnata sacro bella sub Ilio; quo Chium pretio cadum mercemur,quis aquam temperet ignibus, quo praebente domum et quota Paelignis ceream frigoribus,taces.
(Versos: 4-8)
XIX
Ens expliques el tems que va des de d’Ínac fins a Codrus, que no vacil.là a morir per la pàtria, el llinatge d’Èac i les batalles lliurades al peu de les muralles de la sagrada Ílion; però quant ens costa la guerra del vi de Quios, qui tempera l’aigua al foc, a casa de qui i a quina hora estic a redós d’un fred pelignià, d’això, no ens dius res.
Serveix vi, minyó, de pressa, per la lluna nova, serveix-ne per la mitjanit, serveix-ne la l’àugur Murena. A les copes s’aboquen tres cíats o noi, al grat de cadascú. El qui es amic de les imparelles Muses, excitat per elles, en demanarà tres vegades tres; però tocar-ne mes de tres, ho prohibeix, per por de les baralles, la Gràcia, enllaçada de mans amb les seves germanes nues.
M’agrada de fer bogeries; ¿per què les flautes no fan sentir llurs sons? ¿Per què resta penjada la siringa al costat de la lira emmudida? Les mans gasives, jo les detesto; escampa un devessall de roses; que sentin un soroll demencial Licus, ple d’enveja, i la veïna, no pas apropiada al vell Licus. A tu que resplendeixes amb la teva espessa cabellera, a tu Tèlef, bell com Vèsper en un cel clar, et cerca cuitosa Rode, jove com tu; a mi, em consumeix lentament l’amor per la meva Glícera.
Comentari:
Ínac va ser el primer rei llegendari d’Argos, Codrus el darrer rei d’Atenes; aquest rei sabent per un oracle que la llibertat del seu país atacat pels doris, depenia de la seva vida, cercà la mort ficant-se enmig dels enemics.
Ens comenta una guerra del vi a Quios i parla d’un foc templat i del fred pelignià (Els pelignes habitaven una regió muntanyosa molt freda) , això es per que probablement hi va haber una gerra de vi comprada per a beure en la reunió d’amics i perquè el vi es bevia barrejat amb aigua calenta ( sobretot a l’hivern).
AD AMPHORAM
XXI
Quocumque lectum nomine Massicum seruas, moueri digna bono die, descende ,Coruino iubente promera languidiora uina.
(Versos : 5-9)
XXI
Tu, nascuda com jo sota el consolat de Manli, tant si ens portes planys com folgues, baralles i folls amors o un son fàcil, àmfora pia, sigui quina sigui l’advocació sota la qual guardes l’exquisit Màssic, tu que ets digna d’ésser treta en un dia faust, descendeix ara que Corví ordena que es facin sortir vins més amorosits pels anys.
No, ell, bé que amarat de converses socràtiques, no és pas un grosserot que et desdenyi; consta, fins i tot, que l’austeritat del vell Cató sovint s’havia escalfat amb un vi pur. Tu estimules amb una dolça tortura un caràcter habitualment sorrut, tu, per obra del plasent Lieu, reveles les preocupacions dels homes assenyats i els designis ocults,tu tornes l’esperança als esperits angoixats i dónes força i ardiment al pobre, el qual, confortat per tu, no tem ni les tiares irades dels reis ni les armes dels soldats.
Jo, al meu torn, cantaré Neptú i la verda cabellera de les Nereides, tu , en resposta, cantaràs , al so de la corba lira, Latona i les sagetes de l’àgil deesa del Cintos; al final del nostre cant será recordada la deesa que regna a Cnidos i a les Cíclades resplendents i que visita Pafos amb el seu tronc de cignes; també la Nit será recordada amb la cançoneta que li correspon.
Comentari:
En aquesta obra trobem una preciosa referència a Bacus, al qual anomena “Lieu”, que voldria dir “Alliberador” ho fa així perquè el vi és el que deslliga, allibera la llengua. No hem d’oblidar que el vi és un desinhibidor des de sempre i ja Horaci s’havia adonat del que això significava, qualsevol home era capaç de parlar més sota els efectes del vi que no pas sense. També fa referència com en anteriors odes al vi màssic.
AD MECENATEM
XXIX
Tyrrhena regum progenies, tibi non ante uerso lene merum cado cum flore,Maecenas, rosarum et pressa tuis balanus capillis.
(Versos 1-4)
XXIX
Mecenas llinatge de reis etruscs, per a tu hi ha, de fa temps, a casa meva un vi suau dins una gerra encara mai no abocada, i a roses i gla aromática per als teus cabells. Desix-te de tot destorb, no estiguis sempre contemplant l’aiguosa Tíbur, el territori d’Èfules en pendís i els turons del parricida Telègon.
Deixa l’opulència que t’enfastideix i aquesta torre que s’acosta als alts nuvolats; oblida’t del meravellós espectacle del fum, de les riqueses i del brogit de la venturosa Roma.
Sovint,als rics,els agrada un canvi , i uns sopars polidament preparats en una modesta llar de gent humil, sense cortinatges ni porpra, han desarrugat més d’un front consirós. Ja el pare resplendent d’Andròmeda mostra el seu foc ocult, ja s’enfereeixen Proció i l’estel del furibund Lleó, i el sol torna a portar els dies xardorosos; ja el pastor amb el seu ramat llangorós cerca, cansat, les ombres, el rierol i els matolls de l’esborrifat Silvà, i a la ribera silenciosa manquen els vagarívols vents.
Tu et preocupes pel bon governament de l’Estat i, anguniós per la Ciutat, temoreges pensant què poder preparar els seres i Bactres, que fou el reialme de Cirus, i els pobles, ara desnuits del Tànaïs.
Provident, del déu tanca dins una espessa nit els esdeveniments del temps venidor i riu si un mortal es neguiteja més que no lié s lícit. Pensa que és el present que has d’endegar amb esperi serè; la resta flueix com mar Tirrè, adés fa rodolar pedres esmolades, troncs arrencats de soca-rel, bestiar i cases, tot ensems, amb clamor de les muntanyes i del boscatge proper, quan el feroç devessall enfureix les aigües quietes dels rius. Serà amo de si mateix i viurà content aquell qui dia rere dia ha pogut dir: “ He viscut. Demà pot el pare omplir el cel de negres nuvolades o d’un sol clar; no, per això, invalidarà allò que he deixat rere meu ni canviarà i farà que no hagi existit allò que l’hora fugissera ha portat una vegada”
La fortuna, que es complau a ésser cruel i s’obstina a fer el seu capritxós joc, trafega els fugaços honors, ara generosa amb mi,ara amb un altre.
La lloo quan roman amb mi; però si bat les seves ràpides ales, renuncio a allò que m’ha donat, m’embolco dins el meu valer i vaig en cerca de l’honesta pobresa sense dot.
No és el meu tarannà, si l’arbre mestre cruix als embats del garbí, d’abaixar-me fins als llastimosos prec i de fer tractes amb els déus, mitjançant vots, per evitar que les mercaderies de Xipre i de Tir augmentin les riqueses de la mar cobdiciosa; en tal cas, amb la protecció d’un bot de dos rems, em duran per les marors de l’Egeu l’oratjol i els bessons Pol. luxs.
Comentari:
Aquí Horaci vol demostrar la seva admiració per Mecenas (gran amic com hem pogut veure al llarg de les seves odes) i ho fa com no a través del vi. Però no de qualsevol vi si no d’un suau i que esta en una gerra que mai ha sigut abocada, és a dir amb el vi mes pur i millor conservat que el propi Horaci podia tenir. També el vol lloar amb nou d’Aràbia, en parlar de la gla aromàtica, fruit del qual s’extreu una essència molt apreciada.
Llibre IV
AD AUGUSTUM
V
Condit quisque diem collibus in suis et uitem uidas ducit ad arbores; hinc ad uina redit laetus et alteris te mensis adhiber deum
(Versos 29-32)
V
Tu que naixeres per un voler dels nostres déus protectors, custodi òptim del poble de Ròmul, ja fa massa temps que ets fora; tu que havies promès al venerable Consell dels pares un prompte retorn,torna.
Dóna novament a la pàtria la teva claror, valent capitost; car tan bon punt el teu rostre, radiant com la primavera, resplendeix davant el poble, transcorre més grat el dia i els sols brillen més clars.
Com una mare crida el seu fill jovençà, retingut pel flat envejós del migjorn d’ençà de més d’un any a l’altra banda de la planura del mar de Càrpatos, lluny de la seva dolça llar i recorre a vots, presagis i pregàries i no aparta l’esguard de la corbada costa, així la pàtria, colpida per una enyorança constant, reclama Cèsar.
Car sense cap perill el bou va amunt i avall dels camps, Ceres i la benfactora Prosperitat nodreixen els camps, els navegants solquen volant la mar aquietada, la fidelitat es guarda de fer-se sospitosa,la castedat de la casa no és sollada per l’adulteri, el costum i la llei han reprimit el crim infamant, són felicitades les parteres per la retirança que els fills tenen a llur pare, el càstig segueix de prop el delicte.
¿Qui pot témer el part, qui el glaçat escita, qui els fills de l’hòrrida Germània, essent Cèsar sa i estalvi? ¿Qui es pot neguitejar per la guerra del feroç Iberia?
Cadascú clou la jornada en uns pujols que són ben seus i hi marida les parres amb els arbres no amullerats; després se’n torna , content, als seus vins i, als llevants, et convida, com es convidat un déu; t’adreça molts precs, t’honora amb vi pur vessat de les pàteres i invoca la teva divina protecció juntament amb la dels Lars, com ho fa Grècia en memòria de Càstor i del gran Hèrcules.
“Tant de bo que , oh bon capitots, donis llargs dies de repòs a Hespèria” diem en dejú de bon matí, intacte encara el dia, i ho diem desprès de beure, quan el sol s’ha post dins l’oceà”
Comentari:
Donada la importància que tenia el vi, s’honorava amb vi a la gent que es considerava important ( ja sigui a nivell de tot el món romà o a nivell personal). Ens parla de beure els vins i convidar als llevants, els llevants eren el segon plat i era quan es bevia i es feien les libacions als déus i els brindis (amb vi, òbviament).
En parlar d’Hespèria es refereix a Itàlia.
6. El lèxic del vi a les odes d’Horaci
En aquest apartat es vol analitzar el lèxic llatí que Horaci feia servir per a designar el vi, en trobem primerament dos grups, els adjectius i els substantius.
Amb tot el vocabulari llavors he volgut fer aquestes divisions: gentilicis, recipients, tipus de vi en general, elements d’on prové el vi i elements relacionats amb el vi.
També he recollit els verbs que feien referència a l’acte de beure vi.
Després he comptat el número de vegades que l’autor fa servir els adjectius , per poder veure quines paraules emprava més.
Amb tot el vocabulari llavors he volgut fer aquestes divisions: gentilicis, recipients, tipus de vi en general, elements d’on prové el vi i elements relacionats amb el vi.
També he recollit els verbs que feien referència a l’acte de beure vi.
Després he comptat el número de vegades que l’autor fa servir els adjectius , per poder veure quines paraules emprava més.
6.1.1 Gentilicis:
Sabinum,i – vi sabí (antic poble italià al nord-est de Roma)
Caecubum,i- Cècub , un dels famosos vins romans, que es criava a una plana del Laci.
Falernum,i – de Falern (contrada del nord de Campània,famosa pel seu vi), vi de Falern.
Chius,a,um – de Quios.
Massicus,a,um- el màssic (muntanya vitivinícola, entre el Laci i la Campània) , Massicum, vi màssic.
Caecubum,i- Cècub , un dels famosos vins romans, que es criava a una plana del Laci.
Falernum,i – de Falern (contrada del nord de Campània,famosa pel seu vi), vi de Falern.
Chius,a,um – de Quios.
Massicus,a,um- el màssic (muntanya vitivinícola, entre el Laci i la Campània) , Massicum, vi màssic.
6.1.2 Adjectius qualificatius:
Mollis,e – tou,bla,moll. Herbós. Tendre,madur. Moderat,temperat,suau.
Pius,-a,-um – Íntegre, virtuós
Lenis,e- suau,lleuger
Pius,-a,-um – Íntegre, virtuós
Lenis,e- suau,lleuger
6.1.3 Relacionat amb el temps:
Quadrimus,a,um – adj de quatre anys: merum infants : vi ,infant
Bimatus,a,um – adj de dos anys
Novis,a,um - nou
Amitus,-a,-um – ancestral
Vetus,veteris - antic
Bimatus,a,um – adj de dos anys
Novis,a,um - nou
Amitus,-a,-um – ancestral
Vetus,veteris - antic
6.2 Substantius; 6.2.1 Gentilicis
Massicus,a ,um- Massicus,a,um- el màssic (muntanya vitivinícola,entre el Laci I la Campània) , Massicum, vi màssic.
Sabinus,a,um – sabí dels sabins
Graecus,a,um – grecs
Falernum,i – de Falern (contrada del nord de Campània,famosa pel seu vi), vi de Falern
6.2.2 Elements relacionats amb el vi:
Falx, falcis – Podadora, podall.
Cella,ae – rebost ,magatzem d’oli,de vi.
Sabinus,a,um – sabí dels sabins
Graecus,a,um – grecs
Falernum,i – de Falern (contrada del nord de Campània,famosa pel seu vi), vi de Falern
6.2.2 Elements relacionats amb el vi:
Falx, falcis – Podadora, podall.
Cella,ae – rebost ,magatzem d’oli,de vi.
6.2.3 Recipients del vi
Testa,ae- gerro atuell de terrisa
Poculum,i – copa,got
Diota,ae – gerra amb dues nanses,àmfora
Patera,ae – vas baix i ample emprat en sacrificis i libacions.
Cantharus,i – copa, bol (amb nanses) daurada
Scyphus,i – vas copa fonda amb dues nanses per a beure.
Crater,eris – cràter, vas ample especial per barrejar vi amb aigua.
Cyathus,-tus . copa,vas. Cassamcassó (per omplir les copes del cràter)
Poculum,i – copa,got
Diota,ae – gerra amb dues nanses,àmfora
Patera,ae – vas baix i ample emprat en sacrificis i libacions.
Cantharus,i – copa, bol (amb nanses) daurada
Scyphus,i – vas copa fonda amb dues nanses per a beure.
Crater,eris – cràter, vas ample especial per barrejar vi amb aigua.
Cyathus,-tus . copa,vas. Cassamcassó (per omplir les copes del cràter)
6.2.4 Tipus de vi
Merum-i, - vi pur.
Vinum,i – vi barrejat amb alguna altra cosa.
6.2.5 Elements d’on prové el vi:
Uva,ae – raïm, penjoll de raïm .
Vitis –is – vinya cep, parra, vinya silvestre, llambrusca.
Liquor,is- Líquid, suc, licor: Bacchi liquor , el licor de Bacus.
Vinum,i – vi barrejat amb alguna altra cosa.
6.2.5 Elements d’on prové el vi:
Uva,ae – raïm, penjoll de raïm .
Vitis –is – vinya cep, parra, vinya silvestre, llambrusca.
Liquor,is- Líquid, suc, licor: Bacchi liquor , el licor de Bacus.
6.4 Freqüència d’aparició de les paraules
Poculum, tres vegades
Merum, nou vegades
Vinum, sis vegades,
Vitis, quatre vegades
Patera,ae, tres vegades
Sabinum, tres vegades
Merum, nou vegades
Vinum, sis vegades,
Vitis, quatre vegades
Patera,ae, tres vegades
Sabinum, tres vegades
Bacus,Venus i el vi
Bacus , Venus i el vi
Durant totes les odes trobem constantment referències a Bacus I Venus no és d’estranyar si ens parem a pensar que Bacus es el déu per excel·lència del vi, les festes i les orgies i Venus la deesa de l’amor.
Tant l’un com l’altre simbolitzarien les passions i en barrejar-los amb el vi, que com hem vist al llarg de tot el treball moltes vegades se’l descriu com quelcom desinhibidor, és quan donem total llibertat a aquestes passions.
Bacus, és l’equivalent romà de Dionís, nascut de la cuixa de Zeus fill també de Sémele (va morir abans del seu naixement). En néixer va ser entregat a les nimfes perquè en tinguessin cura. El seu lloc preferit per estar eren les altes muntanyes on es creia que els déus feien les seves festes. Es creia que el culte a Bacus es va originar a l’antiga Tràcia i després es va anar estenent.
Venus es considera la equivalent romana d’Afrodita, es molt important per als romans ja que es creuen descendents d’ella, posseeix la bellesa i s’encarrega de l’amor.
Les festes en honor a Bacus són les Dionisíaques i les que hi ha en honor a Venus les veneralias, com podem veure a tots dos déus se’ls vol venerar a través de festes en les quals entre d’altres coses de ben segur hi havia vi.
Durant totes les odes trobem constantment referències a Bacus I Venus no és d’estranyar si ens parem a pensar que Bacus es el déu per excel·lència del vi, les festes i les orgies i Venus la deesa de l’amor.
Tant l’un com l’altre simbolitzarien les passions i en barrejar-los amb el vi, que com hem vist al llarg de tot el treball moltes vegades se’l descriu com quelcom desinhibidor, és quan donem total llibertat a aquestes passions.
Bacus, és l’equivalent romà de Dionís, nascut de la cuixa de Zeus fill també de Sémele (va morir abans del seu naixement). En néixer va ser entregat a les nimfes perquè en tinguessin cura. El seu lloc preferit per estar eren les altes muntanyes on es creia que els déus feien les seves festes. Es creia que el culte a Bacus es va originar a l’antiga Tràcia i després es va anar estenent.
Venus es considera la equivalent romana d’Afrodita, es molt important per als romans ja que es creuen descendents d’ella, posseeix la bellesa i s’encarrega de l’amor.
Les festes en honor a Bacus són les Dionisíaques i les que hi ha en honor a Venus les veneralias, com podem veure a tots dos déus se’ls vol venerar a través de festes en les quals entre d’altres coses de ben segur hi havia vi.
Conclusions
Un cop finalitzat ja el treball volem exposar aquí unes conclusions.
Començarem deixant constància del fet que Horaci faci servir el vi en les seves odes, ens demostra que els romans li donaven molta importància i el tenien present en la seva vida quotidiana (gairebé en tots els actes públics i privats hi era present).
Així doncs deduïm, en primer lloc, que una de les coses més significatives en la societat romana, respecte al paper del vi es que tot i no ser més que un “líquid” té la capacitat d’igualar als homes i dones, és a dir pot beure vi un ric i un pobre, un home i una dona i això és força important ja que en aquella època encara més que ara es dividia la societat en consonància del gènere i del poder adquisitiu que es tenia.
En segon lloc constatem que Horaci utilitza el vi com a metàfora per transmetre’ns les seves sensacions o efectes possibles en la persona.
Pot representar per una banda una alternativa al patiment,una desconnexió de la realitat, un reforç d’autoestima, un productor de benestar personal i un desinhibidor de la realitat.
Per altra banda pot convidar a celebrar victòries, a gaudir de la vida, a obtenir plaer i a facilitar les relacions d’amistat.
Finalment queda molt clar el seu paper en les diverses celebracions religioses i festives, tant públiques com privades.
En tercer lloc l’autor utilitza diversos mots tant per denominar el vi, com per adjectivar-lo. Així constatem una gran quantitat de sinònims, quan a substantius, i de gentilicis i marcadors de temps quant als adjectius.
Començarem deixant constància del fet que Horaci faci servir el vi en les seves odes, ens demostra que els romans li donaven molta importància i el tenien present en la seva vida quotidiana (gairebé en tots els actes públics i privats hi era present).
Així doncs deduïm, en primer lloc, que una de les coses més significatives en la societat romana, respecte al paper del vi es que tot i no ser més que un “líquid” té la capacitat d’igualar als homes i dones, és a dir pot beure vi un ric i un pobre, un home i una dona i això és força important ja que en aquella època encara més que ara es dividia la societat en consonància del gènere i del poder adquisitiu que es tenia.
En segon lloc constatem que Horaci utilitza el vi com a metàfora per transmetre’ns les seves sensacions o efectes possibles en la persona.
Pot representar per una banda una alternativa al patiment,una desconnexió de la realitat, un reforç d’autoestima, un productor de benestar personal i un desinhibidor de la realitat.
Per altra banda pot convidar a celebrar victòries, a gaudir de la vida, a obtenir plaer i a facilitar les relacions d’amistat.
Finalment queda molt clar el seu paper en les diverses celebracions religioses i festives, tant públiques com privades.
En tercer lloc l’autor utilitza diversos mots tant per denominar el vi, com per adjectivar-lo. Així constatem una gran quantitat de sinònims, quan a substantius, i de gentilicis i marcadors de temps quant als adjectius.
Bibliografia
Llibres consultats:
· Horaci,Quint. Odes i epodes v.I . Traduccío Josep Vergés. Col.leció Bernat Metge 1978
· Horaci,Quint. Odes i epodes v.II .Traduccío Josep Vergés. Col.lecció Bernat Metge 1981
· Horaci,Quint. Odas Carmina. Col.leció dirigida per J.I Ciruelo i A. Verjat Ed. Bosch 1987.
· Horaci,Quint. Epodos y Odas . Traducció Vicente Cristóbal. Editorial Alianza 1985.
· Saragossa,Joana “el vi i la inspiració poètica” a Diónysos, nº 1 , 2ª època, Octubre 2001.
· Francesc L. Cardona. Mitología Romana. Editorial Olimpo 1996.
· Horaci,Quint. Odes i epodes v.I . Traduccío Josep Vergés. Col.leció Bernat Metge 1978
· Horaci,Quint. Odes i epodes v.II .Traduccío Josep Vergés. Col.lecció Bernat Metge 1981
· Horaci,Quint. Odas Carmina. Col.leció dirigida per J.I Ciruelo i A. Verjat Ed. Bosch 1987.
· Horaci,Quint. Epodos y Odas . Traducció Vicente Cristóbal. Editorial Alianza 1985.
· Saragossa,Joana “el vi i la inspiració poètica” a Diónysos, nº 1 , 2ª època, Octubre 2001.
· Francesc L. Cardona. Mitología Romana. Editorial Olimpo 1996.
Pàgines consultades.
· http://www.espace-horace.org/chx/list_chx.htm#cadre1
· http://books.google.es/books?id=2WdGEJF3A2YC&pg=PA71&lpg=PA71&dq=lidia+de+horacio&source=bl&ots=g73R6OAdPD&sig=tm6PFcvSQyMkDQkRGrD5mxUW_zA&hl=es&sa=X&oi=book_result&resnum=5&ct=result
· http://es.wikipedia.org/wiki/Lucio_Munacio_Planco
· http://www.diclib.com/cgi-bin/d1.cgi?l=es&base=moliner&page=showid&id=37253
· http://elmundovino.elmundo.es/elmundovino/noticia.html?vi_seccion=12&vs_fecha=200306&vs_noticia=1055442177
· http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm
· http://books.google.es/books?id=2WdGEJF3A2YC&pg=PA71&lpg=PA71&dq=lidia+de+horacio&source=bl&ots=g73R6OAdPD&sig=tm6PFcvSQyMkDQkRGrD5mxUW_zA&hl=es&sa=X&oi=book_result&resnum=5&ct=result
· http://es.wikipedia.org/wiki/Lucio_Munacio_Planco
· http://www.diclib.com/cgi-bin/d1.cgi?l=es&base=moliner&page=showid&id=37253
· http://elmundovino.elmundo.es/elmundovino/noticia.html?vi_seccion=12&vs_fecha=200306&vs_noticia=1055442177
· http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm
Suscribirse a:
Entradas (Atom)