5.1 Anàlisi

5.1 Anàlisi
AD MECENAM
Est qui nec ueteris pocula Massici nec partem solido demere de die spernit, nunc uridi membra sub arbuto stratus, nunc ad aquae lene caput sacrae.
(Versos,19-22)
I
Mecenas, nascut d’avantpassats reials, oh tu, empara meva i honor meu deleitós, hi ha homes als quals agrada, en les curses, omplir-se de pols olímpica i la fita esquivada per les rodes arroentades i la palma de la celebritat els eleven,senyors de la terra,a l’altura dels déus. Aquest és feliç si la munió dels volubles quirites lluita per aixecar-lo als triples honors; aquell ho és si ha guardat en el seu graner tot el blat que s’arreplega de les eres de Líbia.
El qui troba delit a cavar amb l’aixada els camps dels seus avis mai no se n’apartarà ni amb unes ofertes dignes d’Àtal per anar a solcar,mariner poruc, amb un vaixell cipri la mar de Mirtos. El mercader, esglait per la lluita del garbí amb les ones de la mar d’Ìcaria,lloa la pau i els camps de la seva ciutat, però de seguida, indòcil a suportar la pobresa, repara les naus avariades. Hi ha qui no desdenya de beure unes copes de vell Màssica ni de llevar una part a la jornada i pasar-la ajagut, sia sota un ver arboç, sia a la vora de la murmurada Font d’aigua sagrada.
A molts abelleix el campament,el so de la trompeta confós amb el del clarí i les guerres maleïdes per les mares. S’està sota el fred firmament el caçador i s’oblida de la seva jove muller si una cérvola ha estat vista pels seus grossos, que mai no l’enganyen, o si un senglar màrsic ha esquinçat els filats de cordes ben torçades.
A mi, l’heura, corona dels doctes fronts, m’uneix als déus celestial; a mi, un fresc boscatge i els lleuger esbarts de Nimfes i de Sàtirs m’allunyen del comú dels homes, si Euterpe no fa emmudir les seves flaures i Polihímnia no es refusa a fer sonar la lira de Lesbos. I si tu em poses entre els poetes lírics, alçaré el cap i tocaré els estels.


Comentari:
Ens parla del vi “màsic” que és un famós vi de La Campània.
Es diu així perquè el Màsic era una muntanya de la Campània on a les seves vessants abundaven les vinyes d’aquest famós vi.
La Campània és una regió d’Itàlia meridional. La seva capital és Nàpols. Està formada per les províncies d’Avelino, Benevent, Caserta , Nàpols i Salern .


Ens presenta en aquest vers al vi com una alternativa al patiment. Horaci sempre farà servir el vi com una manera de desconnectar de la realitat (en ocasions desagradable).











AD MVNATVM PLANCVM
VII
Plance, mero, seu te fulgentia signis castra tenen seu densa tenebit Tiburis umbra tui.
(Versos: 19- 21)
VII
Altres lloaran la il·lustre Rodes, o Mitilene, o Efes, o la ciutat emmurallada de Corint, banyada per dues mars, o Tebes, famosa per Bacus, o Delfos, famosa per Apol.lo o Tempe de Tessàlia; hi ha qui no fa res més que celebrar la ciutat de Pal.las, la deesa verge, amb un poema sense treva i coronar-se el front amb l’olivera collida de tot arreu; molts, en honor a Juno, cantaran Argos, bona per als cavalls, i la rica Micenes.
El que és a mi , ni la soferta Lacedèmon ni la plana de la fèrtil Larissa no m’ha colpit tant com l’estança de la mormolejant Albúnea, la cascada de l’Ànio, el bosc sagrat de Tiburn i els fruiterars amarats per l’aigua viva dels rierols.
Com el Migjorn clar esbandeix sovint els núvols d’un cel tenebrós I no produeix les interminable pluges, així tu, amb seny, pensa a posar terme a la tristor I a les sofrences de la vida, Planc, amb un vi Amorós, tant si et reté el campament rutilant d’ensenyes com si t’ha de retenir l’ombra espessa de la teva Tíbur
Teucre, tot i que fugia de Salamina i del seu pare, diuen que es va cenyir a les temples humides pel baf de Lieu amb una corona d’àlber i que va parlar així als seus amics consirosos : “ Oh sigui que ens meni la Fortuna, més benigna que el meu pare, hi anirem, companys i camarades! No heu de desesperar-vos sota el guiament de Teucre, sota els auspicis de Teucre! Perquè l’infal·lible Apol.lo ha promès que, en una terra nova, hi haurà una altra Salamina. Braus guerrers, vosaltres, que sovint heu sofert amb mi proves pitjors, rebutgeu ara amb el vi les inquietuds; demà tornarem a emprendre la carrera per la immensa plana de la mar.

Comentari:
Luci Munaci Planc va ser un polític i militar de la República Romana. Fou escollit cònsol al 42 aC junt amb Marc Emili Lèpid i censor al 22aC. Va sobreviure a l’època difícil que vivia canviant, quan l’ocasió ho requeria, de bàndol. Segons Suetoni va ser ell qui va suggerir que s’anomenés “August” a Octavi. El seu censorat és famós perquè va ser l’últim cop que es va nombrar a cap home per a aquesta feina.
Mostra el vi com una manera de reforçar la autoestima i poder continuar lluitant. Una mena de parèntesis per agafar forces i continuar.












AD THALIARCUM
IX
Dissolue frigus ligna super foco large reponens atque benignius depome quadrimum Sabina, o Thaliarche,merum diota.
(Versos: 4-7)
IX
¿Veus com es dreça, blanc pel guix de la neu, el Soracte i com els boscs, afeixugats ja no suporten llur càrrega i el glaç punyent ha fet aturar els rius?
Esvaeix el fred,posant en abundor llenya a la llar, i treu més generosament de l’àmfora sabina, Taliarc, el vi vell de quatre anys. Deixa tota altra cura als déus: bon punt ells ha abatut els vents que lluitaven sobre la mar tempestuosa, ni els xiprers ni els orns vells ja no es mouen.
Què ha de succeir demà, deixa d’indagar-ho, i els dies que la sort et donarà, posa’ls tots al compte dels guanys i no menyspreïs, jove com ets, els dolós amors ni les danses.
Avui que encara està allunyada de la teva floridesa l’enutjosa canície. Ara tornin el camp de Mart i les places i, al vespre, els tènues xiuxiueigs en una hora convinguda; ara torni també l’encisadora rialla que surt del racó més pregon i traeix l’amagatall de la noia i la penyora arrencada del seu braç o del seu dit no pas gaire obstinat a resistir.
Comentari
Horaci invita a Taliarc a contemplar el nevat Soracte, i a tirar més llenya al foc i beure vi, agafant les propietats del vi que fan que pugi la temperatura del cos humà.
El món Soracte és troba al nord de Roma, a la regió d’Etruria.
Ens parla d’una àmfora, que es tracta d’un recipient per a veure vi. Imatge d’una àmfora













AD LEVCONOE
XI
Iuppiter ultimam quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare Tyrrhenum, sapias, uina liques et spatio breui spem longam reseces.
(Versos: 4-7)
XI
Tu, no esbrinis –és sacríleg de saber-ho- quin serà el darrer dia que a mi, que tu , els deus han concedit, Leucònoe; no escrutis els càlculs dels babilonis. Val més sofrir el que passarà,sigui el que sigui!
Tant si Júpiter t’ha atorgat de viure més hiverns com si és l’últim aquest que ara desembraveix la mar Tirrena amb els rosegats esculls on rompen les onades, tingues seny: filtra els teus vins i ja que la vida és breu, escurça la llarga esperança
Mentre parlem, haurà fugit envejós el temps; cull el dia d’avui i no confiïs gens en el de demà.

Comentari:
Era costum filtrar el vi abans de servir-lo. Amb el fragment del text “ tingues seny: filtra els vins” el poeta ens voldria dir quelcom així “no deixis de fruir dels plaers habituals de la vida”. Ja que el fet de filtrar el vi li sembla habitual i ho hauria de ser també el fet d’aprofitar al màxim la vida.




XIII
Umor et in genas furtim labitur, arguens quam lentis penitus macerer ignibus.Uror seu tibi candidos turparunt umeros inmodicae mero rixae, siue puer furens.
(Versos: 6-11)
XIII
Quan tu, Lídia, lloes el bescoll de color de rosa de Tèlef, i els braços, blancs com la cera, de Tèlef, ai! Se m’infla el fetge i em bull d’un fel amarg. Llavors perdo l’enteniment i el color,i les llàgrimes em llisquen sense adonar-me’n galtes avall i delaten com és de pregon el foc persistent que em consumeix. Em recremo si t’han marcat els blancs muscles les baralles encrudelides pel vi o si el minyó, emgoit, ha deixat amb les seves dents un señal inesborrable en els teus llavis.
No; si fas cas del que et dic, no esperis que sigui constant aquell qui malmena bàrbarament els teus dolços besos, que Venus ha impregnat amb la quinta essència del seu nèctar. Feliços tres vegades i més aquells qui manté units un lligam indestructible, un lligam que cap esqueixament de l’amor, produït per malignes discòrdies, no desfarà abans del darrer dia.
Comentari:
Per a Horaci el fetge es tan importat per a les passions amoroses com avui dia ho seria el cor. Per això fa aquesta mena de relacions del amor amb l’alcohol. Al fragment en llatí ens parla d’un vi que voldria venir a significar un vi pur, sense destil·lar.
Lídia és la culpable de que el jove Sibiris abandoni l’esport . Fa servir les odes per recriminar-li aquest fet, més endavant el representarà afeminat fent una comparació amb Aquil·les (al qual la seva mare va disfressar de donzella) .

AD VARVM
XVIII
Centaurear monet cum Lapithis rixa super mero debellata.
(Versos: 8-9)
XVIII
No plantis,Varus, cap arbre abans que la sagrada vinya a la rodalia de la dolça terra de Tíbur i del recinte emmurallat de Càtil; perquè, als aiguaders, el déu només ha reservat destrets, i de cap altra manera no s’escampen els neguits rosegadors. ¿Qui després d’unes copes de vi s’esgola parlant de la dura guerra o de la misèria?¿Qui no ho fa més aviat parlant de tu, pare Bacus, i de tu , gentil Venus?
Però que ningú no s’excedeixi en els dons de Líber, amic de la moderació, és el que ens adverteix el combat d’ultrança dels Centaures amb els Làìtes damunt d’un escampall de vi, és el que ens adverteix Èvius, no pas suau per als sitonis, quan, incapaços de dominar llurs passions només separen allò que permeten els déus d’allò que no permeten amb un límit borrós. El que és jo, esplendent Bassareu, no et sacsejaré a desgrat teu ni posaré a la clarror del dia els símbols ocults sota un fullatge divers. Contén els tamborins d’un amor propi cec, d’una vanitat que alça més que en demesia el seu cap buit i d’una fe que, més transparent que el vidre, escampa els secrets.
Comentari:
Vari (Varius ) era un amic de Horaci i Virgili al qual aconsella plantar abans que res una vinya, ja que ho considera molt important, com ell mateix diu l’estat de sobrietat fa que mai hom pugui evadir-se de les desgràcies i del patiment. Ens comenta com després d’aconseguir beure vi ja no es pensa en la realitat i es pasa a pensar en altres coses,en aquest cas la mitologia, fen referència a Baco (Dionís) que és el deu del vi, simbolitzaria l’home donant gràcies pel vi que esta prenent i a Venus , divinitat de la bellesa, que simbolitza com després de beure tot ens pot semblar més bell o li trobem un tipus de bellesa diferent.
Els centaures són molt coneguts per la lluita mantinguda amb els Làpides provocada per el seu intent de raptar a Hipodàmia el dia del seu casament amb Piritoo, rei dels làpides i també fill de Ixió. Aquesta lluita és una metàfora del conflicte entre les baixes passions i el comportament civilitzat a la humanitat.
















DE GLICERA
XVIIII
Uerbenas, pueri, ponite turaque bimi cum patera meri: mactata ueniet lenior hostia.
(Versos : 14-16)
XVIIII
La cruel mare dels Desigs i el fill de Sèmele, la tebana, i també l’esbojarrada Llicència m’ordenen que torni a adelitar-me en amors ja extingits. M’abrasa la bellesa de Glícera que resplendeix més clara que el marbre de Paros; m’abrasa la seva delitosa procacitat i el seu rostre massa perillós de contemplar.
Llançant-se tota ella damunt meu, Venus ha abandonat Xipre i no em permet de cantar els escites ni el part, valent quan ha fet girar gropa als seus cavalls, ni altres coses que no toca a mi de celebrar. Poseu-me aquí, minyons, una gleva de gespa viva; aquí els fullatges sagrats encens i una pàtera de vi pur de l’any passat; Venus vindrà més afable si li hem immolat un víctima.

Comentari:
Parlant d’alguns plaers que desitja es refereix a un vi de dos anys, el vi té la propietat de ser de més qualitat com més temps fa que està elaborat. En aquesta oda ens parla d’amor de la deesa del amor( Venus) ,també ens parla de Glícera, l’única dona de la que ell sent tal admiració que no diu res en la seva contra en cap de les seves odes. No fa d’estranyar que Horaci volgués incloure aquí el tema del vi, ja que per ell significava una mena de escapatòria de la realitat.


AD MAECENATEM
XX
Vile potabis modicis Sabinum cantharis quod ego ipse testa conditum leui, datus in theatro cum tibi plausos.
(Versos: 1-4)
XX
Beuràs un vi ordinari de Sabina amb uns modestos bols, un vi que jo mateix vaig guardar en una gerra grega i vaig ben tapar amb pega aquell dia que en el teatre se’t va retre, estimat cavaller Mecenas, un aplaudiment tan fort que, a la vegada , els marges del teu riu pairal i l’eco jocós del tossal Vaticà et tornaven les aclamacions.
Tu beu Cècub i el suc del raïm vençut per una premsa de Cales; les meves copes, no l’endolceixen els ceps de Falern ni els pujos de Fòrmies.
Comentari:
Fa al·lusió a un vi que està guardat des de una ocasió especial, quan el seu amic Mecenas va ser adorat. Recordem la gran amistat que unia a Horaci i l’home anomenat i entenem per que es dirigeix sovint a ell en les seves odes.
En dir “riu pairal” es refereix al Tíber, que neix al país dels antics etruscs, terra dels avantpassats de Mecenas.
A la regió abans esmentada de la campania al sur d’Itàlia es on trobem un tipus de vi molt mític que es el “Falern” i era el referent de la bona qualitat del vi en aquella època. Falern,Cècub i Formias són localitats productores de vins.
Es curiós com Horaci troba milers de mots diferents per referir-se al vi : “vi ordinari”, “Cècub”, “raïm vençut per una premsa” ; aquest fet ens fa que ens adonem de la gran importància que tenia el vi en aquella època.

















AD SODALES
XXVII
Uino et lucernis Medus acinaces inmane quantum discrepat.
(Versos : 4-5)
XXVII
Combatre amb les copes, fetes per l’alegria, és cosa dels traces; deixeu aquesta habitud bàrbara,i Bacus, déu moderat, manteniu-lo lluny de les sangonents baralles. ¿ Amb vi i els llums, una simitarra meda? Quina enorme discordança! Reprimiu aquesta impía cridòria,companys, i romaneu recolzats sobre el coixí.
¿Voleu que jo també begui la meva part de Falern fort? Que el germà de Megil.la, la d’Opunt, digui per causa de quina ferida, per causa de quina sageta mor feliç.?No es decideix? No beuré sota cap altra condició. Sigui quina sigui la Venus que et subjugat, no és pas amb un foc ignominiós que t’abrasa, i sempre que cedeixes és per l’amor d’una dona lliure. Sigui què sigui, vine, confia-ho a unes orelles segures. Ah! Desgraciat, en quina espantosa Caribdis et debaties, pobre noi,digne d’un foc millor!
¿Quina fetillera, quin mag, amb uns beuratges tessàlics, quin déu podrà alliberar-te? Amb prou feines, lligat com estàs, Pègasos et deslliurarà de la Quimera, el monstre triforme.
Comentari:
En aquesta oda Horaci té mots i expressions diferents per a referir-se al vi : “ vi” “ Falern fort”
Ens parla d’unes copes destinades al plaer, es evident que aquí Horaci es vol referir al plaer de prendre vi ja que per ell consumir vi es una manera d’obtenir plaer. Diu que és propi dels Tracis (en un to despectiu) celebrar victòries de la guerra amb vi i demana mantenir a Baco (déu del vi) allunyat de la sang de la guerra. Horaci aquí torna a parlar del vi de Falern.

AD APOLLONEM
XXXI
Quid dedicatum poscit Apollonem uates? Quid orat de patera nouum fundens liquorem?
(Versos: 1-3)
XXXI
¿Què demana el poeta a Apol.lo avui que se li dedica un temple? ¿Quin és el seu prec en vessar de la pàtera el vi novell? No pas les meses abundants de la fértil Sardenya ni el bell bestiar de la xardorosa Calàbria, ni l’or ni el vori de l`Índia, ni els camps que el corrent silenciós del Liris rosega amb la seva aigua quieta.
Esporguin els ceps amb podall de Cales aquells a qui la Fortuna ho ha concedit, i el ric mercader eixugui en copes d’or els vins que ha adquirit en escanvi de les mercaderies síries, home estimat dels déus mateixos, ell que tres o quatre vegades l’any torna a veure impunement el mar Atlàntic. El que és jo, em peixo d’olives, de xicoires i de lleugeres malves.
Fruir del que tinc i de bona salut, és el que et demano, fill de Latona, però, t’ho prego, amb el seny intacte, i també tenir una vellesa no pas ignominiosa ni privada de la cítara.


Comentari:
Fa referència a un vi novell en parlar de la pàtera, ja que aquesta és una copa molt plana, usada per fer les libacions en els sacrificis. En aquesta oda Horaci ens parlaria d’aprofitar cadascú el que tenim tant si és poc o molt, i anima als qui cultivin la vinya que ho continuïn fent i als que són ric i tenen copes d’or per beure el vi, que també ho continuïn fent. És una manera força intel·ligent de fer veure’ns que en aquella època hi havia una cosa que podia unir a un ric i a un pobre i era el vi, que no entén de classes socials i produeix el mateix efecte en un home ric romà que en un home pobre.
Parla del Liris, que avui en dia és el Garigliano, riu de la Campània.















AD SODALES
XXXVII
Nunc est bibendum, nunc pede libero pulsanda tellus , nunca Salaribus ornare puluinar deorum tempus erat dapibus sodales.
(Versos 1-4)
XXXVII
Ara cal beure, ara cal colpir la terra amb peu alliberat, ara era l’hora, companys d’ornar amb menges dignes dels salis els coixins dels déus.
Abans d’ara hauria estat un sacrilegi treure el Cècub dels cellers dels avis, llavors que una reina preparava la ruïna insensata del Capitoli i la fi de l’imperi amb un impur amb un impur ramat d’homes deformes i malaltissos, incapaç com era de posar fre a qualsevol esperança i embriagada per la dolça Fortuna. Però va fer minvar la seva bogeria la fugida de l’únic vaixell amb prou feines Salvat de les flames, i els seus pensaments duts fora de seny pel vi mareòtic, els reduí a temences reals Cèsar, que mentre ella volava lluny d’Itàlia, a força de rems l’encalçava com l’esparver encalça les tímides colomes o el ràpid caçador la llebre a les planes d’Hemònia, cobertes de neu, perquè volia posar grillons al monstre del Destí. Però ella intentant morir mes noblement no tingué la por femenívola d’empomar una espasa i no es va refugiar amb el seu ràpid estol en unes costes amagades ans gosà mirar amb rostre serè el seu palau abatut i agafar, intrèpida, unes serps escatoses, per amarar el seu cos amb llur negre verí, més altiva ara que havia resolt donar-se la mort : així impedia, ben cert, que les cruels libúrniques se l’enduguessin, a ella, una dona de naixença no pas humil, per ésser conduïda, desposseïda de tot , en un triomf arrogant.
Comentari:
Concretament a l’èpoda novena, que es va escriure immediatament després de la victòria d’Acci, Horaci preguntava a Mecenas (com apressant-lo a celebrar-la) quan seria que beurien el vi reservat per a les grans festes, tornem a veure un Horaci que fa servir com a mètode de celebració prendre vi. Més endavant parla del vi maròtic, es tracta d’un vi famós que es produïa al delta del Nil.
Ens parla d’una reina que preparava una ruïna de l’imperi, s’està referint a Cleopatra, aquí parla dels homes eunucs que la envoltaven i dels homes en general que la voltaven. Diu que ella va intentar morir noblement, es pot referir al fet de que va resistir amb les armes als romans o que va prendre la decisió de suïcidar-se fet que es diu (segons Plutarc) hagués passat si no li ho haguessin impedit.














Llibre III
AD AELIUM LAMIAM
XVII
Cras Genium mero curabis et porco bimenstri cum famulis operum solutis.
(Versos: 14-16)
XVII
Eli, il·lustre pel teu remot avantpassat Lamus – car, com que d’ell ve, segons la tradició, el nom dels primers Làmies i tot el llinatge de llurs descendents al llarg dels fasts que en serven el record, el fundador de la teva estirp és aquell de qui es qui que fou el primer que regnà sobre el recinte emmurallat de Fòrmies i sobre el Liris, que s’escampà per les riberes de la Nimfa Marica, i dominà un extens territori, demà cobrirà el bosc d’una profusió de fulles i la platja d’algues inútils una tempesta desfermerada pel xaloc, si no m’enganya, profetessa de la pluja, la cornella carregada d’anys. Mentre encara hi ets a temps, entra la llenya seca; demà regalaràs el teu Geni amb vi pur i un porcell de dos mesos, acompanyat dels teus servents,lliures del treball
Comentari:
Lamus va fundar Fòrmies i era rei dels lestrígons. El vi de Fòrmies era un dels millors que es produïen a Itàlia. Aquí trobem que Horaci fa al·lusions al vi cada cop més subtils, ja que ara ja no fa servir la paraula vi si no noms de persones que estan d’una manera o altra relacionats amb el vi o la seva producció. Per entendre l’expressió “ regalaràs el teu Geni amb vi pur” hem d’entendre que antigament Geni era un esperit que acompanyava l’home des de que naixia fins la seva mort, quan l’home moria ho feia el Geni amb ell. “Regalar el propi Geni” era una expressió que significava “regalar- se a si mateix” en dir en aquesta

oda regalar-se amb el vi pur voldria dir abandonar-se als plaers del vi, o en aquest cas també al menjar.
Ens parla de Marica que era una divinitat itàlica, muller de Faune.


















AD FAUNUM
XVIII
Si tener pleno cadit haedus anno larga nec desunt Veneris sodali uina craterae, uetus ara multo fumat odere.
(Versos : 5-9)
XVIII
Faune, tu que, enamorat, acuites les Nimfes fugisseres, passa amb delicadesa pels meus termenals i pels meus camps assolellats i vés-te’n sense fer mal a les joves cries dels meus ramats si, en cloure’s l’any , t’es immolat un tendre cabrit, si, per a tu, company de Venus, no manca vi abundant al crater i l’antic altar fumeja amb molt d’encens.
Juga tot el bestiar per la plana herbosa, quan tornen per a tu les nones de desembre; el vilatge, de festa, descansa en els prats amb els bous ociosos; el llop vagareja entre els anyells envalentits; per a tu, el bosc escampa per terra el seu fullatge agrest; el cavador s’adelita a anar colpint tres vegades amb el peu l’odiosa terra.
Comentari:
En aquesta oda m’he emportat una sorpresa després de documentar-me en veure que el fragment “ company de Venus” hi ha discrepàncies entre els intèrprets : Uns creuen que es refereix a Faune però d’altres creuen que al cràter, és a dir el vi. No es troben suficients raons per decantar-se per a un costat o per l’altre però tenint en compte que aquest treball busca tota referència al vi en les Odes d’Horaci m’ha semblant força interessant veure que per als intèrprets també és un punt a tenir en compte d’importància que Horaci donava al vi.
AD TELEPHVM
XIX
Et pugnata sacro bella sub Ilio; quo Chium pretio cadum mercemur,quis aquam temperet ignibus, quo praebente domum et quota Paelignis ceream frigoribus,taces.
(Versos: 4-8)
XIX
Ens expliques el tems que va des de d’Ínac fins a Codrus, que no vacil.là a morir per la pàtria, el llinatge d’Èac i les batalles lliurades al peu de les muralles de la sagrada Ílion; però quant ens costa la guerra del vi de Quios, qui tempera l’aigua al foc, a casa de qui i a quina hora estic a redós d’un fred pelignià, d’això, no ens dius res.
Serveix vi, minyó, de pressa, per la lluna nova, serveix-ne per la mitjanit, serveix-ne la l’àugur Murena. A les copes s’aboquen tres cíats o noi, al grat de cadascú. El qui es amic de les imparelles Muses, excitat per elles, en demanarà tres vegades tres; però tocar-ne mes de tres, ho prohibeix, per por de les baralles, la Gràcia, enllaçada de mans amb les seves germanes nues.
M’agrada de fer bogeries; ¿per què les flautes no fan sentir llurs sons? ¿Per què resta penjada la siringa al costat de la lira emmudida? Les mans gasives, jo les detesto; escampa un devessall de roses; que sentin un soroll demencial Licus, ple d’enveja, i la veïna, no pas apropiada al vell Licus. A tu que resplendeixes amb la teva espessa cabellera, a tu Tèlef, bell com Vèsper en un cel clar, et cerca cuitosa Rode, jove com tu; a mi, em consumeix lentament l’amor per la meva Glícera.
Comentari:
Ínac va ser el primer rei llegendari d’Argos, Codrus el darrer rei d’Atenes; aquest rei sabent per un oracle que la llibertat del seu país atacat pels doris, depenia de la seva vida, cercà la mort ficant-se enmig dels enemics.
Ens comenta una guerra del vi a Quios i parla d’un foc templat i del fred pelignià (Els pelignes habitaven una regió muntanyosa molt freda) , això es per que probablement hi va haber una gerra de vi comprada per a beure en la reunió d’amics i perquè el vi es bevia barrejat amb aigua calenta ( sobretot a l’hivern).














AD AMPHORAM
XXI
Quocumque lectum nomine Massicum seruas, moueri digna bono die, descende ,Coruino iubente promera languidiora uina.
(Versos : 5-9)
XXI
Tu, nascuda com jo sota el consolat de Manli, tant si ens portes planys com folgues, baralles i folls amors o un son fàcil, àmfora pia, sigui quina sigui l’advocació sota la qual guardes l’exquisit Màssic, tu que ets digna d’ésser treta en un dia faust, descendeix ara que Corví ordena que es facin sortir vins més amorosits pels anys.
No, ell, bé que amarat de converses socràtiques, no és pas un grosserot que et desdenyi; consta, fins i tot, que l’austeritat del vell Cató sovint s’havia escalfat amb un vi pur. Tu estimules amb una dolça tortura un caràcter habitualment sorrut, tu, per obra del plasent Lieu, reveles les preocupacions dels homes assenyats i els designis ocults,tu tornes l’esperança als esperits angoixats i dónes força i ardiment al pobre, el qual, confortat per tu, no tem ni les tiares irades dels reis ni les armes dels soldats.
Jo, al meu torn, cantaré Neptú i la verda cabellera de les Nereides, tu , en resposta, cantaràs , al so de la corba lira, Latona i les sagetes de l’àgil deesa del Cintos; al final del nostre cant será recordada la deesa que regna a Cnidos i a les Cíclades resplendents i que visita Pafos amb el seu tronc de cignes; també la Nit será recordada amb la cançoneta que li correspon.
Comentari:
En aquesta obra trobem una preciosa referència a Bacus, al qual anomena “Lieu”, que voldria dir “Alliberador” ho fa així perquè el vi és el que deslliga, allibera la llengua. No hem d’oblidar que el vi és un desinhibidor des de sempre i ja Horaci s’havia adonat del que això significava, qualsevol home era capaç de parlar més sota els efectes del vi que no pas sense. També fa referència com en anteriors odes al vi màssic.

















AD MECENATEM
XXIX
Tyrrhena regum progenies, tibi non ante uerso lene merum cado cum flore,Maecenas, rosarum et pressa tuis balanus capillis.
(Versos 1-4)

XXIX
Mecenas llinatge de reis etruscs, per a tu hi ha, de fa temps, a casa meva un vi suau dins una gerra encara mai no abocada, i a roses i gla aromática per als teus cabells. Desix-te de tot destorb, no estiguis sempre contemplant l’aiguosa Tíbur, el territori d’Èfules en pendís i els turons del parricida Telègon.
Deixa l’opulència que t’enfastideix i aquesta torre que s’acosta als alts nuvolats; oblida’t del meravellós espectacle del fum, de les riqueses i del brogit de la venturosa Roma.
Sovint,als rics,els agrada un canvi , i uns sopars polidament preparats en una modesta llar de gent humil, sense cortinatges ni porpra, han desarrugat més d’un front consirós. Ja el pare resplendent d’Andròmeda mostra el seu foc ocult, ja s’enfereeixen Proció i l’estel del furibund Lleó, i el sol torna a portar els dies xardorosos; ja el pastor amb el seu ramat llangorós cerca, cansat, les ombres, el rierol i els matolls de l’esborrifat Silvà, i a la ribera silenciosa manquen els vagarívols vents.
Tu et preocupes pel bon governament de l’Estat i, anguniós per la Ciutat, temoreges pensant què poder preparar els seres i Bactres, que fou el reialme de Cirus, i els pobles, ara desnuits del Tànaïs.
Provident, del déu tanca dins una espessa nit els esdeveniments del temps venidor i riu si un mortal es neguiteja més que no lié s lícit. Pensa que és el present que has d’endegar amb esperi serè; la resta flueix com mar Tirrè, adés fa rodolar pedres esmolades, troncs arrencats de soca-rel, bestiar i cases, tot ensems, amb clamor de les muntanyes i del boscatge proper, quan el feroç devessall enfureix les aigües quietes dels rius. Serà amo de si mateix i viurà content aquell qui dia rere dia ha pogut dir: “ He viscut. Demà pot el pare omplir el cel de negres nuvolades o d’un sol clar; no, per això, invalidarà allò que he deixat rere meu ni canviarà i farà que no hagi existit allò que l’hora fugissera ha portat una vegada”
La fortuna, que es complau a ésser cruel i s’obstina a fer el seu capritxós joc, trafega els fugaços honors, ara generosa amb mi,ara amb un altre.
La lloo quan roman amb mi; però si bat les seves ràpides ales, renuncio a allò que m’ha donat, m’embolco dins el meu valer i vaig en cerca de l’honesta pobresa sense dot.
No és el meu tarannà, si l’arbre mestre cruix als embats del garbí, d’abaixar-me fins als llastimosos prec i de fer tractes amb els déus, mitjançant vots, per evitar que les mercaderies de Xipre i de Tir augmentin les riqueses de la mar cobdiciosa; en tal cas, amb la protecció d’un bot de dos rems, em duran per les marors de l’Egeu l’oratjol i els bessons Pol. luxs.
Comentari:
Aquí Horaci vol demostrar la seva admiració per Mecenas (gran amic com hem pogut veure al llarg de les seves odes) i ho fa com no a través del vi. Però no de qualsevol vi si no d’un suau i que esta en una gerra que mai ha sigut abocada, és a dir amb el vi mes pur i millor conservat que el propi Horaci podia tenir. També el vol lloar amb nou d’Aràbia, en parlar de la gla aromàtica, fruit del qual s’extreu una essència molt apreciada.




Llibre IV
AD AUGUSTUM
V
Condit quisque diem collibus in suis et uitem uidas ducit ad arbores; hinc ad uina redit laetus et alteris te mensis adhiber deum
(Versos 29-32)
V
Tu que naixeres per un voler dels nostres déus protectors, custodi òptim del poble de Ròmul, ja fa massa temps que ets fora; tu que havies promès al venerable Consell dels pares un prompte retorn,torna.
Dóna novament a la pàtria la teva claror, valent capitost; car tan bon punt el teu rostre, radiant com la primavera, resplendeix davant el poble, transcorre més grat el dia i els sols brillen més clars.
Com una mare crida el seu fill jovençà, retingut pel flat envejós del migjorn d’ençà de més d’un any a l’altra banda de la planura del mar de Càrpatos, lluny de la seva dolça llar i recorre a vots, presagis i pregàries i no aparta l’esguard de la corbada costa, així la pàtria, colpida per una enyorança constant, reclama Cèsar.
Car sense cap perill el bou va amunt i avall dels camps, Ceres i la benfactora Prosperitat nodreixen els camps, els navegants solquen volant la mar aquietada, la fidelitat es guarda de fer-se sospitosa,la castedat de la casa no és sollada per l’adulteri, el costum i la llei han reprimit el crim infamant, són felicitades les parteres per la retirança que els fills tenen a llur pare, el càstig segueix de prop el delicte.
¿Qui pot témer el part, qui el glaçat escita, qui els fills de l’hòrrida Germània, essent Cèsar sa i estalvi? ¿Qui es pot neguitejar per la guerra del feroç Iberia?
Cadascú clou la jornada en uns pujols que són ben seus i hi marida les parres amb els arbres no amullerats; després se’n torna , content, als seus vins i, als llevants, et convida, com es convidat un déu; t’adreça molts precs, t’honora amb vi pur vessat de les pàteres i invoca la teva divina protecció juntament amb la dels Lars, com ho fa Grècia en memòria de Càstor i del gran Hèrcules.
“Tant de bo que , oh bon capitots, donis llargs dies de repòs a Hespèria” diem en dejú de bon matí, intacte encara el dia, i ho diem desprès de beure, quan el sol s’ha post dins l’oceà”
Comentari:
Donada la importància que tenia el vi, s’honorava amb vi a la gent que es considerava important ( ja sigui a nivell de tot el món romà o a nivell personal). Ens parla de beure els vins i convidar als llevants, els llevants eren el segon plat i era quan es bevia i es feien les libacions als déus i els brindis (amb vi, òbviament).
En parlar d’Hespèria es refereix a Itàlia.