2. Precedents grecs.

La cultura del vi al món grec antic està molt arrelada, “no plantis cap arbre abans que la vinya” digué el poeta Alceu.
Si ens centrem en el món prehel·lènic i hel·lènic sabrem l’estima que li tenien a l’agricultura, exportació i economia del vi, basat en les troballes arqueològiques i literàries (Horaci n’és un bon exemple).
A l’època micènica, les tauletes ja donaven referències del nombre de ceps i qualitat del raïm que arribava als palaus, així com recintes per emmagatzemar el vi (cas d’ano d’Englaianos o Cnasos), s’instal·laven a les cases i als forats de les roques es feien la funció de cups
Als poemes homèrics, podem trobar el nom de les terres on es fa el millor vi : Frígia, Mesènia, Epidaure,Beòcia i Eubea. El vi sempre està present a la vida quotidiana, segons descripcions literàries.
De gran importància a la Mediterránea, és la cultura del vi i més a Grècia (i més tard a Itàlia) perquè va junt amb la seva mitologia, religió i literatura.
Dionís és l’encarregat de protagonitzar l’entrada d’aquest cultiu al món grec.
La faula de Dionís és la difusió d’aquest cultiu per Europa, Àsia i el nord d’Àfrica.Aquesta faula explica com Dionís va nèixer de la cuixa del déu dels deus, Zeus, (concretament de la seva cuixa)després de que la mare de Dionís hagués mort per voler veure a Zeus en el seu estat pur.
Els grecs no van inventar el vi, sembla que el van importar de Creta, que fa arribar des de el mar negre cap a Nisa, Líbia , Palestina fins extendre’s cap a Creta.
Dionís va aconseguir que a Tràcia i a Frigia canviesin la cervessa pel vi.
Considerat una divinitat, Dionís es troba a diferents punts del món hel·lènic: Argos,Lesbos, Olímpia, Delfos, Orcómenos i Tebes. Va ensenyar el món de la viticultura també a Egipte i a l’Índia.
Provocava la “mania” divina (reconeixement del seu poder). Les entrades en escena són terribles, sobretot si no s’accepta. Fill de Zeus i de Sèmele (princesa tebana) havia de ser un heroi i no pas un Déu, però la seva mare va caure fulminada als sis mesos de gestació per llamps per voler mirar a Zeus en el seu estat pur. Aquest li va agafar el fill i se’l va enganxar a la cama i el va gestar, a l’hora del part el va treure viu i format ( per això passa a ser un ésser diví).
És una de les divinitats més antigues del món grec, lligat al culte de la mare terra i la fertilitat, especialment al raïm. Gran viatger, aventurer surt victoriós de qui el vol agafar convertint-se en lleó o brau.
El déu del vi passarà a ser un dels més importants habitants de l’Olimp. Encara que té dues cares: la que se’ns presenta a Tebes i la que trobem un cop ha entrat a l’Àtica.
Educat per Silè, personatge de gran saviesa, però que no volia transmetre-la i cavalcava sobre un ase, sempre borratxo.
Segons l’època varia la representació de Dionís.
-L’art arcaic el representa : solemne, barbut, coronat amb heura i pàmpols, túnica i una copa a la mà
-Al s. V aC: déu jove,amb poca barba i d’una bellesa seductora.
-A Roma: anomenat Bacus, borratxo, grassonet i somrient
-A l’època hel·lenística: triomfant, amb motius orientals ( de l’Índia) dalt d’un carro estirat per panteres, lleons i tigres. I al seu costat la bonica Ariadna, casats a Naxos.
La tradició diu que Dionís és el descobridor de la vinya, que neix d’una gota de sang segons els déus i creix sense cultiu. Li diuen “ el qui dóna salut” o “ civilitzador”. Impulsor també del teatre al món grec, festejaven l’arribada de Dionís amb festes plenes de vi (Dionisíaques) i amb representacions de tragèdies i comèdies.
Algunes de les obres són : La litúrgia, el Cíclop, encara que moltes obres s’han perdut, totes tractaven sobre la divinitat i el vi.
-Alcetis: Heràcles bon bevedor i menjador escollit a la llar d’Admet (protagonista de l’obra) mentre la seva dona Alcetis s’està morint.
-Les Bacants: Dedicada a Dionís, Penteu no vol que Dionís triomfi i quedarà destruït per la força de la divinitat.
-La Ilíada: Escena gravada en un escut.
-L’Odissea: Ulisses diu que barreja el vi dolç i negre amb vint mesures d’aigua i que desprèn “una flaire tan suau i divina que molta distància hom hauria renunciat a assaborir-lo” Aquest mateix vi, però sense barrejar, és el que empra per emborratxar el ciclop Polífem, un personatge mitològic que representa la societat sense civilitzar i que per tant “no coneix la llei ni el vi”
El vi forma par dels rituals religiosos, s’ ofereix a divinitats per aplacar la còlera i demanar favors, en cerimònies festificades… Es cremen cereals o carn d’animal desprès de banyar-los en vi, els vapors també s’ofereixen als Déus.
A l’Olimp es menja i veu nèctar i ambrosia, l’olor del raïm fermentat és el que més agrada als seus habitants.
Hesíode, autor grec, fa recomanacions sobre l’època més apropiada per cada un dels treballs al camp, i el moment adequat de la verema.
Poetes grecs arcaics dels segles VII-V abans de la nostra era ens diuen que:
-El vi no traeix.
-Ajuda a l’amor (així podríem explicar moltes referència d’Horaci a Venus en parlar del vi).
-Ajuda al cant.
-Facilita la inspiració.
-Remei per les angoixes i les penes.
“El vi s’ha de beure barrejat amb aigua i amb mesura per que provoca desvergonyiment” Arquíloc s .VII aC
Anacreont : Atribueix als bàrbars l’embriaguesa. S’ha de barrejar dues parts d’aigua per una de vi.
Arquíloc : El vi forma part de la dieta del soldat per fer bé la guàrdia. Ajuda a la inspiració poètica , toca la lira i diu coses dolces a l’estimada.
Alceu : El vi és el millor remei per les penes, les fa més lleugeres per oblidar-les
Diuen els grecs : El vi es bo a qualsevol temperatura,amb fred o amb calor. A part de tot això els ajudava a celebrar esdeveniments.
Un aristòcrata, Mírsil, tirà de la pàtria, li cantava al vi
El filòsof Plató també parlava del vi.
La vinya és un dels arbres sagrats de Grècia. El setembre és època de Verenna, com que la fulla té 5 puntes , diuen els savis que es la mà creador de la deesa Terra que porta vida i salut.
A Grècia la religió, el mite,la política,la naturalesa i l’amor van junts al plaer d’assaborir el bon vi; igual que a casa nostra.
“ Bevent , gaudim i parlem de temes alegres: que d’allò que després vindrà en tenen cura els déus”