4.2 Temàtica i estil de les Odes d’Horaci.

Escrites entre el 30 i el 20 aC es tracta de composicions líriques agrupades en quatre llibres, usa temes i metres lírics grecs.
Temes político-nacionals . Parla del valor educatiu de la guerra, la predicació de la vida serena i l’aurea mediocritas, com a mitjà de fre de les ambicions i ànsia de novetats (provocades per la guerra civil). També dedica poemes de lloança a August ( August va demanar a Horaci que composés un himne per als Jocs Seculars del 17 aC , denominat Carmen Saeculare). Les sis primeres odes del llibre III están dedicades a exposar les reformes morals projectades per August. També es veu un penediment i una condemna de les recentment acabades guerres civils.
Temes religiosos . Horaci usa als déus com a artifici literari. En alguns casos es refereix a déus molt concrets (Mercuri, Apolo, Venus, les muses i altres divinitats relacionades amb el seu art). Les fa servir com a enllaç amb el vertader argument o són fins i tot objectiu del poema sencer. En altres poemes parla d’herois legendaris o històrics però dóna la impressió que apareixen gairebé per obligació (potser per complaure la política de restauració del culte oficial)
El tema de l’amistat . Se’ns mostra en molts poemes que neixen de les confidències d’Horaci a algun dels seus amics ( especialment Mecenes, però també Virgili i altres escriptors de l’època). Al llarg de l’obra podem observar l’ambient de companyerisme en què es movia Horaci amb homes cultes amb el mateix pensament que ell.
Temes d’ètica i moral . També trobem algun de tipus eròtic i profans . Però sobretot trobem el seu ‘carpe diem’ on Horaci professava que s’ha de viure el present gaudint de la vida, però amb seny, calma i tranquil·litat. També parla de la fi de la vida i es pot veure com li causava certa angoixa la idea de la mort a la qual considera la fi dels plaers i fi de tot.
El llibre IV de les Odes d’Horaci se’ns presenta de forma diferent als anteriors : és un llibre més personal i íntim. Davant la tristesa de la mort cerca la immortalitat que pot donar-li la poesia .
Es considera a Horaci un dels més grans poetes llatins gràcies a la perfecció formal que mostra la seva poesia i en profunditat i detall del seu propi retrat apareix com un home agradable, urbà, graciós, tolerant, observador, amant de les coses bones de la vida i del seu país.
En el que respecta a l’amor, Horaci és sense dubte un poeta molt particular. Hi ha una falta total d’exemples de elegia amorosa. Però Horaci no dubtava a posar nom en les seves obres als seus possibles amors. I de fet podem analitzar els noms que donava a les seves amants , Lice obté aquest nom per l’apel·latiu en grec de la paraula “lloba”. Barine (a Bari i la resta de ports del sud de l’Adriàtic hi havia moltíssima prostitució). En altres casos l’associació és més subtil, tenim a Pirra que pot significar ‘rossa’, una possible Flàvia romana, però no hem d’oblidar que va ser l’esposa de Deucalió, s’associa el diluvi al naufragi d’un amant inexpert. Només trobem a Glícera o Cínara ( que es la mateixa persona) com a única dona que es tracta amb respecte per part d’Horaci i fins i tot amb tendresa. En un conjunt sembla ser que Horaci reservava l’amor per a la seva pròpia intimitat, hi ha qui diu que parlava del amor de manera desapassionada i objectiva. A les seves peces es destaca l’engany i l’efímer de l’amor, els seus efectes , la gelosia , la fidelitat, la traició…
També ens parla sobre el vi. Està dispersat per tots els cants d’Horaci. Per a ell el vi és un dels plaers que cal aprofitar abans de morir, deixar-se anar cap a la beguda és una manera de ‘carpe diem’. És medicina de les tristeses i acompanyant de festes i celebracions. Hi ha uns elements fixes que surten associats al vi : el perfum i la guirnalda de flors.
Un altre tema és el camp i la natura. Les representa amb : fonts, boscos, prats, abelles etc., conformant el ‘locus amoenus ‘ . La seva visió de la natura és des d’un punt de vista particular, la contemplació en el moment en que es canvia d’estació, quan segons ell canvia de ‘rostre’ .