3. La poesia lírica.

Expressa des del més dolç amor fins l’odi. Es diferencia de la lírica moderna sobretot en els continguts, formes i modes de comunicació.
El contingut constant era el mite, que constituïa el punt de referència exemplar. Aquesta lírica no estava concebuda per ser llegida, sinó per ser recitada davant d’un possible públic amb un acompanyament musical. D’aquí que es digui ‘lírica’ a la poesia cantada al so de la lira o de qualsevol instrument musical similar. Té una gran varietat de continguts i d’estructures i formes mètriques, però sempre en composicions breus.
La poesia lírica a Roma.
La lírica llatina comença a Roma molt més tard que l’èpica o el teatre, concretament a finals del segle II a.C.
Neix una èpica nacional que fa brotar una sèrie de composicions breus i delicades que es centra en la bellesa de les petites coses.
S’assembla a la lírica grega, però la diferència és que els romans van escriure poesia lírica pròpiament dita i a més fou completament literària, pensada per ser llegida i no cantada.