4.1 Horaci i la lírica llatina

Agrupem les composicions poètiques de Horaci en cuatre grups:
1. Sàtires (Sermones): són 18 poemes en dos llibres. El caràcter més aviat apacible i escèptic d'Horaci fa que les seves sàtires siguin més iròniques que no pas agressives i que en general hi predomini més la burla amable que no l'atac virulent. Se’l compara amb Lucili, el precedent llatí en el gènere satíric.
2.Èpodes (Epodes) : recull de 17 poemes, hi ha des de sàtires mordaces fins a odes líriques de tema amorós i al famós Beatus ille (cant a la vida retirada en el camp. )
3.Odes (Carmina) : conjunt líric format per 103 poemes distribuït en quatre llibres , va ser poc comprès en el moment de la seva publicació. Els temes de les odes són molt variats, però la majoria s'inscriuria en un dels següents apartats:
- Odes d'amor: dedicades a diverses dones imaginàries o a relacions superficials que va tenir.
-Odes filosòfiques: tot i que també s'hi observa influència estoica, la major part expressen idees epicúriques (la felicitat es troba si hom renuncia a l'ambició i als excessos ), és on trobem la reflexió de que cal viure el present perquè la vida és curta (carpe diem).
-Odes romanes: de tema patriòtic, exalten Roma i August en sintonia amb els objectius del principi de restauració de la concòrdia ciutadana i els valors morals tradicionals.
Trobem altres temes dels quals en parlarem més endavant.

4.Epístoles (Epistulae) : dos llibres amb un total de 23 poemes en forma de cartes adreçades als seus amics. Al primer llibre són majoritàriament de contingut filosòfic, que tracten en un to senzill i amical de problemes de moral pràctica com la felicitat. Al segon llibre les epístoles contenen teories literàries. La més completa i famosa és l'Epístola als Pisons o Art poètica.