Bacus,Venus i el vi

Bacus , Venus i el vi
Durant totes les odes trobem constantment referències a Bacus I Venus no és d’estranyar si ens parem a pensar que Bacus es el déu per excel·lència del vi, les festes i les orgies i Venus la deesa de l’amor.
Tant l’un com l’altre simbolitzarien les passions i en barrejar-los amb el vi, que com hem vist al llarg de tot el treball moltes vegades se’l descriu com quelcom desinhibidor, és quan donem total llibertat a aquestes passions.
Bacus, és l’equivalent romà de Dionís, nascut de la cuixa de Zeus fill també de Sémele (va morir abans del seu naixement). En néixer va ser entregat a les nimfes perquè en tinguessin cura. El seu lloc preferit per estar eren les altes muntanyes on es creia que els déus feien les seves festes. Es creia que el culte a Bacus es va originar a l’antiga Tràcia i després es va anar estenent.
Venus es considera la equivalent romana d’Afrodita, es molt important per als romans ja que es creuen descendents d’ella, posseeix la bellesa i s’encarrega de l’amor.
Les festes en honor a Bacus són les Dionisíaques i les que hi ha en honor a Venus les veneralias, com podem veure a tots dos déus se’ls vol venerar a través de festes en les quals entre d’altres coses de ben segur hi havia vi.